AVUI

23 September 2019, Monday
setmana 39, dia de l'any 266
Sants del dia:
  • Sant Antoni
  • Sant Constanci
  • Santa Heresvida
  • Sant Joan
  • Sant Linus
  • Santa Lioba
  • Sant Lli
  • Sant Patern
  • Sant Pere
  • Santa Polixena
  • Santa Sira
  • Sant Sosí
  • Santa Tecla d'Icònium
  • Sant Xantipa
  • 21 octubre » Santa Alòdia, verge i màrtir

    Les santes Alòdia i Nunilona o Nunilo van ser dues germanes cristianes que van morir màrtirs al segle IX a les muntanyes d'Aragó. Venerades com a santes, tenen devoció especialment a Aragó i Navarra.

    Vida

    A partir de les fonts medievals que n'expliquen la història, es pot induir que van néixer al segle IX a Adahuesca, a la província d'Osca[1] No obstant, altres fonts diuen que eren naturals de Bañares (Rioja), prop de Castroviejo, a la serralada de Cameros, antigament anomenada Bosca i que, per això s'hauria confòs amb Osca.

    Eren germanes bessones, filles de pare musulmà i mare cristiana que les va educar en la fe cristiana, ja que el seu pare havia mort quan eren molt petites.[2] Quan va morir la seva mare, un parent que volia quedar-se'n amb l'herència les va acusar i van ser preses i tancades al castell d'Alquézar.

    Khalaf ibn Rasid, governador musulmà, les va jutjar, però veient les males intencions del parent i que les noies estaven indefenses, les va deixar en llibertat. El parent, però, va recórrer davant el governador d'Osca, que les va condemnar a mort: van ser decapitades entre el 21 i el 22 d'octubre de 851. Segons l'altra versió, els fets van esdevenir entre Bañares i Castroviejo.

    Veneració

    La llegenda diu que els seus cossos van ser llençat des de les muralles, però que els animals no els van tocar: al contrari, les aus rapaces van vigilar que ningú no ho fés. Una nit, els cristians van poder veure llums que indicaven el lloc on eren i van poder recuperar-los.

    Les relíquies van ser al monestir de San Salvador de Leire (Navarra) des de l'any 860; una part se'n portà a Adahuesca el 1672. El culte a les santes es va vincular al de Sant Virila, que havia estat abat del monestir poc després. En 1835, arran de la desamortització del monestir, les relíquies es van traslladar a Adahuesca; alguns fragments són a Leire, Huéscar i Puebla de Don Fadrique.

    La devoció es va estendre, durant l'Edat mitjana, per la península Ibèrica, principalment per Aragó, Navarra i la Rioja. Al final del segle XV, va arribar a Andalusia; quan els Reis Catòlics van conquerir Huéscar (Granada), la van donar a Luis de Beaumont, navarrès i comte de Lerín. Aquest va ser desterrat per Joan III de Navarra i va establir-ser a Huéscar, juntament amb altres famílies navarreses que van portar amb ells la devoció a les santes Nunilona i Alòdia. Des d'aquí, arran de la emigració d'andalusos cap a Catalunya i altres ciutats industrials en el segle XX, es va estendre a nuclis com Cornellà de Llobregat, Madrid o València.

    Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nunilona_i_Al%C3%B2dia

     

    Iconografia

    • Dues noies juntes, amb palma de martiri

    Patronatge

    • Alquézar, Huéscar, Puebla de Don Fadrique

    Enllaços

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?