És contemporània de Pafnufi (finals del sIII). Va viure prop d’Escete (a la vora d’Alexandria). Durant 60 anys estigué en una cel•la prop del Nil. Tenia costum de mantenir la vista baixa i per aquest motiu el dimoni la temptava durament, però veient que no la vencia va voler fer-la caure amb la vanaglòria. Un dia li digué provocativament: “Sara, tu m’has vençut”. Però ella li va respondre: “T’ha vençut el Crist que viu en mi”. Així, Amma Sara va romandre sempre humil.

Es conta que en una ocasió en què 2 anacoretes de fama l’anaren a veure perquè els hi donés un consell, ella va respondre: “jo no sóc més que una dona esforçada i tenaç, fonamentada en Crist que és la meva Roca”. De manera que ells quedaren profundament admirats de la seva virtut. La humilitat és un dels dons més estimats per la tradició monàstica. El desig d’Amma Sara era de ser oblidada de tothom, a fi que el seu centre fos només el Crist. Va arribar a ser una de les Ammes més austeres.

Igual que dels Pares, també d’ella es recorden algunes dites: Deia: “la meva naturalesa és de dona, però l’esperit no té sexe”, responent als que s’admiraven de la seva fortalesa. I demostrant una gran llibertat interior afirmava: “si volgués que tothom lloés la meva conducta, hauria d’agenollar-me a la porta de totes les cel•les, però el que jo vull és mantenir el cor LLIURE per a Déu. Hem de fer bones obres, però no per ser lloats pels altres, sinó per agradar a Déu”.

Referencia: http://unracodelmon.blogspot.com/2009/07/sara-amma-mare-del-dessert.html

Potser estàs buscant...

12 setembre
Santa Sara

9 octubre
Santa Sara

Vols dir quelcom d'aquest sant?