13 juliol » Sant Enric, emperador

Va néixer l´any 973. Era fill d´Enric el Batallador, duc de Baviera, i la princesa Gisela de Borgonya. A la mort del seu pare va ocupar el tron, amb vint-i-dos anys. Era un dels prínceps més instruïts del seu temps. L´1 de gener de l´any 1002 va ser proclamat emperador d´Alemanya. Acabava de morir l´emperador Otó III i, com que no deixava descendència directa, corresponia per dret a Enric ocupar el tron de l´Imperi romanogermànic. Sant Enric va organitzar un formidable exèrcit i a poc a poc va aconseguir imposar la pau a tots els seus dominis fent, a més, tributaris als reis veïns.
Interessat en la reforma espiritual del clergat, l´any 1007 va convocar a Francfurt un concili general per tractar aquest tema. Quan Enric va entrar a la sala del concili es va postrar a terra davant de tots els bisbes en humil i ple reconeixement de la seva potestat en tots els assumptes espirituals; aital gest d´humilitat no l´havia fet cap emperador germànic. Sota la protecció imperial, el concili va dictar severes normes disciplinàries i Enric es va encarregar de fer-les complir.
L´emperador va fundar nombrosos monestirs i noves esglésies. A Alemanya encara es conserven moltes de les grans catedrals aixecades sota el seu regnat. Destaquen sobre les antigues ciutats com autèntiques fortaleses i la seva silueta marca sempre dues torres o dos absis iguals, que simbolitzen els dos poders: l´Església i l´Imperi.
Quan mor a Roma el papa Sergi IV i és elegit successor el papa Benet VIII, aquest és expulsat de Roma per l´antipapa Gregori i es refugia al costat de l´emperador, el qual organitza una marxa sobre Roma per col·locar el Papa a la Santa Seu. El Papa, en agraïment, li regala un globus d´or adornat amb pedres precioses, que representa la seva sobirania sobre el món, i des de llavors aquest va ser el símbol dels emperadors. Sant Enric i la seva esposa van ser ungits i coronats com a emperadors de la cristiandat. Era el 14 de febrer de l´any 1014.
Enric moria el 13 de juliol de 1024. Una gran processó traslladava les seves restes a la catedral de Barnberg, on encara es conserven.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/