AVUI

15 November 2019, Friday
setmana 46, dia de l'any 319
Sants del dia:
  • Sant Abid
  • Sant Abidos
  • Sant Albert el Gran
  • Sant Eugeni
  • Sant Fèlix
  • Sant Fidencià
  • Sant Gurias
  • Sant Josep Pignatelli
  • Sant Junià
  • Sant Leopold d'Àustria
  • Sant Luperi
  • Sant Maclovi
  • Sant Macut
  • Sant Paduí
  • Sant Samonas
  • Sant Segon
  • Sant Varic
  • 1 gener » Sant Odiló de Cluny, abat

    Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, Alt Loira, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

    Biografia

    Odiló descendia d'una família noble i molt nombrosa, originària de l'Alvèrnia. Als trenta anys, el 991, ingressà a l'Abadia de Cluny, on va ser ajudant de l'abat sant Maiol des del maig de 993. El va succeir com a abat l'11 de maig de 994. Durant el seu abadiat, va relacionar-se amb importants personalitats com els emperadors Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric III, els reis de França, Hongria, Navarra i Lleó. Mentre visitava el palau imperial de Saxònia va conèixer l'emperadriu Adelaida i Otó III.

    Activitat

    Odiló va impulsar la reforma cluniacenca, que va fer que Cluny es posés al capdavant de l'orde benedictí: en morir, seixanta vuit monestirs formaven part de la congregacó de Cluny. Per això, Otó III va convidar Odiló a Roma, perquè reformés l'abadia de Sant Pau Extramurs i hi fes restaurar la severitat i la litúrgia degudes.

    La base de la reforma d'Odiló era una simple frase: «Tenir fe en Déu». Deixava una gran autonomia a cada comunitat, però sempre subjectant-la a l'autoritat papal. Va saber crear una xarxa de relacions entre les diferens abadies de la congregació, mantenint-ne però la independència.

    El 998 va establir a tots els monestirs cluniacencs que el 2 de novembre, després de Tots Sants, se celebrés la memòria dels difunts i es pregués per ells. Aquesta pràctica va estendre's a tota l'església occidental, originant la commemoració dels difunts.

    La seva vida va ser ascètica i dedicava molt de temps a la pregària. Va morir, havent deixat el càrrec d'abat, el cap d'any de 1049. El seu deixeble Iotsaldus i sant Pere Damià van escriure'n biografies.

    Veneració

    Per la seva tasca, la seva influència i la seva fama de taumaturg, va ésser venerat des de la seva mort, com ja havia passat amb el seu predecessor Maiol. El culte era local, als monestirs cluniacencs i a les diòcesis amb les que va tenir més relació, com Chartres o Le Puy. La seva tomba, a Souvigny, va ésser destruïda en 1793.

    Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Odil%C3%B3_de_Cluny

    Iconografia

    • Hàbit benedictí, amb bàcul i una mitra als peus (va refusar l'arquebisbat de Lió), amb ànimes en flames al darrere

    Vols dir quelcom d'aquest sant?