Es troba en una regió agresta, al cor d´Extremadura i de tots els extremenys. Segons la tradició, la imatge, que havia estat enviada pel papa Sant Gregori Magne a Espanya, va ser trobada per un pastor, al costat del Guadalupejo, (riu amagat), cap al segle XIII. Aviat van començar els romiatges.
Ja el 1329 consta històricament l´existència d´una capella, dotada amb algunes terres, al costat de la qual s´aixecaven hospitals per a pelegrins i malalts. Entre aquella gent pietosa, no era el menys devot Alfonso XI, rei de Castella. Veient aquest rei que l´ermita amenaçava ruïna, va manar construir el temple que avui es conserva (1330-1335). Els pelegrins creixen sense cessar, tant que l´arquebisbe de Toledo, Pedro Tenorio, per facilitar el pas, va construir un pont sobre el Tajo, el Pont de l´Arquebisbe. La devoció dels reis espanyols a la Verge de Guadalupe ha estat sempre molt gran, començant pels Reis Catòlics, en especial Isabel. Va ser també molt notòria la seva vinculació amb el descobriment i evangelització d´Amèrica. Per aquí va passar Colom per acomiadar-se i donar gràcies pel descobriment. Molts conquistadors extremenys (Pizarro, Cortés, Ovando, etc.) van portar la seva devoció al Nou Món, i trobem el nom de la Mare de Déu de Guadalupe estès per tota la geografia americana, des del Tepeyac, a Mèxic, fins a Lima, passant per Guápulo (Quito), Potosí, Sucre, Pacasmayo, Ica, Chuquiabo, Misque, Trujillo, Cochabamba i Oruro.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/