5 juliol » Sant Miquel dels Sants, prevere

Va néixer a Vic el 29 de setembre de 1591, festa de Sant Miquel Arcàngel, i d'ell en va prendre el nom. El 10 d´abril de 1625 moria a Valladolid, en el convent del qual n'era el superior. Tenia trenta-tres anys. Barcelona, Saragossa, Pamplona, Madrid, Sevilla, Baeza, Salamanca, Valladolid són els punts claus del seu itinerari. Baeza i Valladolid van ser principalment el camp de les seves activitats apostòliques. A tot arreu per on va passar va deixar alguna cosa de Déu, com deixen els sants.
A sant Miquel, preclar fill de l´orde de la Santíssima Trinitat, se´l pot admirar però no se'l pot seguir. És fill del seu segle, el segle d´or de la mística. Li resulten familiars els cims de la contemplació sense adherències il·luministes i basa la perfecció en el compliment del deure i el servei de la caritat. Els seus escrits són: Breu tractat de la tranquil·litat de l´ànima i L'ànima en la vida unitiva (vuitenes).
Fill d´Enric Argemir, conseller de la ciutat, i Montserrat Margarita Mitjana, que formaven una llar cristiana i exemplar, Miquel és un eremita frustrat. A la fi, als dotze anys, ingressa al convent de Barcelona dels trinitaris calçats, però allí troba la vida excessivament tova per al seu caràcter rigorista, i quan un frare, de pas per la casa, li parla de la reforma que s'inicia, sol·licita i obté llicència per a rebre l´hàbit de la branca dels descalços. Ho fa a Pamplona. Allí s'hi troba a gust.
Sabia amagar el seu talent entre una gran modèstia i senzillesa. Durant molt de temps se´l va creure útil per pregar, però no per governar. El 1622 el pare vicari general, al Capítol general de l´orde, el proposa per a superior del convent de Valladolid. I ho va fer molt bé.
Amb anterioritat, als qui li deien que havia de predicar, tot just ordenat sacerdot, els responia 'que no començaria a predicar fins als trenta anys, i que als trenta-tres, com el Senyor, se n´aniria al cel'. Efectivament, així va ser. A la predicació no s'hi va consagrar de manera habitual fins als trenta anys. El retard va obeir, també, a què els seus èxtasis no sempre provocaven comentaris laudatoris en ambients eclesiàstics i seglars.
És patró de la ciutat de Vic.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/