AVUI

18 November 2019, Monday
setmana 47, dia de l'any 322
Sants del dia:
  • Santa Alda
  • Sant Amand
  • Sant Aureli
  • Sant Bàrula
  • Sant Esiqui
  • Sant Frigidià
  • Sant Màxim
  • Sant Numbolé
  • Sant Oricul
  • Sant Ot
  • Sant Pau
  • Sant Romà d'Antioquia
  • Sant Tomàs
  • 5 juliol » Sant Miquel dels Sants Garikoitz, prevere

    Va ésser un prevere jesuïta basc, estudiós de la vida i obra de Sant Miquel dels Sants del qual prèn el seu nom. És venerat com a Sant per l'Església Catòlica.

    El seu nom de naixament és Mixel Garikoitz.
     
    És nascut a Hondarribia, diòcesi de Baiona el 17 de Març de 1811 en una casa de la part vella del poble (Alde Zaharra) als peus de la muntanya Jaizkibel. El seu pare era un home molt devot, recte i disciplinat que regentava un negoci de vins. La mare provenia d'una família burgesa vinguda a menys, caiguda en desgràcia; una família culte i molt religiosa. La seva mare sembla que sovint trobava refugi en la més que ben proveïda bodega de casa seva.
     
    El pare l'inculcà una gran grandíssima fe cristiana així com valors bàsics per el desenvolupament humà tals com l'obediència, humilitat, treball, esforç, tenacitat, perseverància, força de voluntat...
    De la mare n'heretà la intel-lectualitat, el refinat bon gust per la música, la pintura i totes les arts en general. També en prèn el caràcter dolç i melancoliós, i aquesta misericòrdia que seria el seu tret característic al llarg de tota la seva vida.
     
    Als 11 anys va ingressar al col-legi dels Pares Jesuïtes a Durango (Biscaia) on va estudiar molt a fons la figura del creador de l'ordre "La Companyia de Jesús" Sant Ignasi de Loiola.
    Es formà en disciplines com humanitats, filosofia, teologia, música... a més d'estudiar diferents llèngües. Un dels seus mestres fou el Vigatà Llucià Romeu i Quingles, del qual n'aprèn pintura, mitologia, oratòria i fins i tot llèngüa catalana. Llucià Romeu era un ferm admirador de Sant Miquel dels Sants i sempre que podia en difonia la seva obra.
     
    El 1837 formula els vots habituals en els jesuïtes: obediència, pobresa i castedat, a més d'un vot extra: obediència al Papa.
     
    Seguidament és ordenat sacerdot.
     
    Els primers anys de sacerdosi els dedicà a escriure i reformar els antics manuals de recès i meditació periòdica sobre la vocació així com els d'Exercicis Espirituals per tal d'apropar-los a laics i alumnes. Aquesta tasca la combina amb la docència, ensenyament i educació als fills de famílies benestants.
    Més tard i ja amb la confiança del seu entorn, fundà una primera escola d'educació primària i secundària que li reportà un merescut reconeixament.
    Gràcies a la seva àmplia formació i reconeguda capacitat organitzadora, va fundar una xarxa d'escoles arreu del país. Es tractava d'escoles religioses de sacerdots basades en la meditació, el treball, l'esforç, la modèstia i l'obediència. Escoles d'enseyament de qualitat on serien formats molts futurs missioners.
    Durant el segle XIX hi ha una forta onada migratòria d'Europa cap a Amèrica. Per tal d'atendre les necesitats educatives i religioses de totes aquestes noves classes socials, els Jesuïtes funden una xarxa d'escoles de gran qualitat i centres religiosos especialment a Xile, Paraguai i Argentina.
    A Buenos Aires, on hi havia, una important colònia basca, el 1847, es funda la primera escola que és la que servirà de model per les properes.
     
    Però hi ha un fet que marcà decisivament la vida de Miquel dels Sants Garikoitz: Una revolució esclata per tot el país, una revolució que passa per la desamortització dels béns de l'Església fins a l'exclautració de frares els quals, i en nombroses ocasions els faran víctimes de motins populars.
    En una d'aquestes ràtzies, es cremà el convent dels Caputxins de Bera de Bidasoa (Navarra), hi hagueren pocs supervivents. Un dels frares que s'escapa moribund és el seu germà gran que moriria uns dies més tard als braços de Miquel dels Sants garikoitz.
    Aquest fet tan tràgic li marca un punt d'inflexió en la seva vida i el portà a replegar-se en la reflexió i a exercitar-se en la meditació.
    Es va recloure a l'Església del Santíssim Nom de Jesús on portà una vida dedicada a la pregària i la penitència; una vida molt-molt austera, basada en un sacrifici personal sense mesura. Aquest tipus de vida provocava admiració pel seu fervor.
     
    És en aquest moments quan reprèn l'estudi personal i l'obra de Sant Miquel dels Sants. Revisà i recopilà els escrits i tractats del Sant Vigatà així com diverses cartes escrites per Sant Miquel dels Sants a diverses persones.
    Una de les recopilacions i traduccions més importants fou la de "L'ànima en la vida Unitiva"; obra molt ben escrita en vers, molt profunda on se'n desprèn una doctrina molt forta i ens acosta a la fe cristiana mitjantçant la meditació i contemplació. Està escrita amb un gust exquisit.
    També reescriu i tradueix en vàries llèngües el "Breu tractat de la tranquil-litat de l'ànima".
     
    El 15 d'agost de 1873, als 62 anys d'edat, Mixel Garikoitz renovà els vots i adoptà el nom de Miquel dels Sants Garikoitz en honor al Sant Català.
     
    Cinc anys més tard, durant el cru hivern del 1878, una violenta tempesta de neu cau sobre la regió d'Aquitània. Va contraure una pneumonia massa severa. Tot i això va voler celebrar la missa del Gall i confessar els fidels. Ja no se'n recuperà i morí el matí fred del 27 de Gener de 1878 a Poiana, un petit poble d'Aquitània a Les Landes Franceces.
    Gairabé immediatament començaren els pelegrinatges fins a la seva tomba, ja que havia estat una persona molt popular i estimada.
     
    Va ser beatificat pel Papa Pius X el 1905 i canonitzat el 1988 pel Papa Joan Pau II.

    Imatges

    Sant Miquel dels Sants Garikoitz

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?