26 setembre » Sant Nil de Rossano, abat

Sant Nil, Nil de Rossano, anomenat també "Nil el Jove", batejat amb el nom de Nicolás (Rossano, Calàbria, 910 - Tusculum, 26 setembre 1004), va ser un monjo basiliano, eremita, abat i fundador de l'Abadia de Grottaferrata.

És venerat com a sant per l'Església catòlica i per l'Església ortodoxa i és sant patró de Rossano (Calàbria) on és festejat el 26 de setembre i on, l'any 2004, es va celebrar el mil · lenari de la seva mort.

Biografia

Va néixer a Rossano de família aristocràtica (els Malena, encara recorda el casino intitulat a la família de la qual va prendre el nom, situat sobre la Esponda del riu Otturi). Va freqüentar l'escola annexa a l'església de Rossano, sent un excel · lent cal · lígraf i himnógrafo, es va apassionar per la lectura de les Sagrades Escriptures i per la vida dels Pares del desert.

Segons l'historiador Lenormant, Nicolás es va casar abans d'emprendre la vida de monjo, fascinat per la bellesa d'una noia de més humils orígens, va tenir una filla, però el matrimoni no va durar molt. Va fer de manera que la seva dona i filla no tinguessin problemes econòmics i llavors es va retirar a l'eparquía del Mercurión molt probablement al territori de Viggianello (una àrea en els confins entre Lucània i Calàbria així cridada perquè al voltant del riu que havia estat dedicat al déu pagà s'havien establert monestirs, i eremites, constituint una veritable i pròpia Tebaida).

Es va dedicar a la vida contemplativa ia la caritat, va recollir i va copiar nombrosos llibres. Estant en la recerca contínua d'una major perfecció d'esperit es va retirar en una caverna on hi havia un altar consagrat a Sant Miquel Arcàngel veí a Mercurión.

No va ser fàcil per Nicolás fer-se monjo i prendre els vots per via del seu originària condició de decurió de Rossano, però va pronunciar els vots al convent de Sant Basili.

Va començar la seva activitat social a Sant Demetri Coroneu, fundant un monestir basiliano sobre les ruïnes de la capella dedicada a Sant Adrià i Santa Natalia. Va demorar a San Demetrio per vint anys, deixant les bases d'una institució monàstica de ritu bizantí que tenia com a objecte la reunificació entre l'Església de Constantinoble i l'Església de Roma.

Els emperadors d'Orient Basilio II i Romà II el van instar a dirigir-se a Constantinoble amb la secreta intenció de alçar a aquella seu patriarcal. El cenobi de Sant Nil va ser devastat pels sarraïns, els quals, penetrant en l'Abadia, van expulsar als monjos i van establir la seva sacríleg abeurador entre els murs de la mola silenciosa.

Només en el 982 altre basiliano, Vital Cristóbal, va fer ressorgir el cenobi de les ruïnes convertint fins avui un dels centres més importants de saber i civilització.

Va morir en el 1004 durant el pelegrinatge a Roma en Tusculum.

Cronologia

910 neix a Rossano (Calàbria).

940 rep l'hàbit monàstic a San Nazario a Lucània (Principat de Salern) actual Cilento.

940 després de quaranta dies a S. Nazario, recala a l'eparquía del Mercurión.

940-960 viu una vida ascètica a l'eparquía del Mercurión, molt probablement a Viggianello (PZ). En aquests anys compleix almenys un pelegrinatge a Roma.

960 es muda a S. Adriano, ACRI.

980 es muda a Capua.

981-996 resideix al monestir de S. Michele di Valleluce, Montecassino.

996 es muda a Serapo, Gaeta.

998 es dirigeix a Roma, a la cort del kàiser Otón III del Sacre Imperi Romà Germànic, retorna a Serapo (Gaeta).

1004 (26 de setembre) mor a l'església de Santa Àgata, Tusculum.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Nilo_de_Rossano