Bisbe de Bremen, va néixer a Northumberland abans de l’any 745; va morir a Blecazze (Blexen), al costat del riu Weser, el 8 de novembre de l’any 789.
Va rebre la seva educació a York amb san Egbert. Després de la seva ordenació, amb el permís del rei Alcred, va ser enviat a Frísia entre el 765 i el 774. Després va ser obligat a partir i va anar a Trianthe (Drenthe, a la diòcesi d’Utrecht). Al principi tot semblava favorable, però després va tenir poc avenç. L’any 780 va ser enviat per Carlemany a Wigmòdia, a prop del Mar del Nord, entre el Weser i l’Elba. Allí va construir moltes esglésies. La insurrecció dels saxons sota les ordres de Widukind el 782 va posar fi al seu treball, molts dels seus companys van ser morts i les seves esglésies destruïdes.
Willehad va escapar i va anar a Roma, on va ser rebut per Adrià i. Llavors es va retirar a l’abadia d’Echternach i es va dedicar a copiar llibres.
Entre d’altres va transcriure les Epístoles de Sant Pau. Quan la insurrecció va ser reprimida per Carlemany, Willehad va tornar a Wigmòdia i va continuar els seus treballs. Va ser consagrat bisbe a Worms el 13 de juliol de 787, i va fixar la seva residència a Bremen, on va construir-hi una Catedral, dedicada el diumenge 1 de novembre de 789, en honor de Sant Pere.
Dies més tard, durant un recorregut missioner, va ser atacat per la febre i va morir. El seu cos, enterrat en el lloc de la seva mort, va ser traslladat pel seu successor san Willeric a l’església que havia construït, i va ser posat en una capella, però durant la Reforma les seves relíquies es van perdre.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/