17 juliol » Santa Rufina, verge i màrtir

Santes Justa i Rufina. Naturals de Sevilla, d´humil llinatge. El seu pare era terrissaire i gentil, i tenien la casa al barri de Triana. El governador de la ciutat les va obligar a renunciar a la religió cristiana, però elles van persistir fermes en la fe, encara que se'ls hi van aplicar diversos turments. Més tard foren tancades a la presó, però no es van acovardir. A causa d'un viatge que havia de fer el governador a través de Sierra Morena, els va manar que, descalces, seguissin el seu cavall; però als pocs dies de caminar, les va fer tornar a la presó. Santa Justa no va sobreviure i va expirar. El prefecte va manar llançar el cos de la verge en un pou, però el bisbe Sabí el va rescatar.
El cap romà va creure que, estant sola, seria més fàcil doblegar Rufina. Però en no aconseguir res, va manar portar-la a l´amfiteatre i llançar-li un lleó perquè l´esbocinés. El lleó es va apropar a Rufina i li va llepar els vestits com un be. Enfurismat, el prefecte va manar degollar-la. Així Rufina va lliurar la seva ànima a Déu. Era l´any 287. Va fer cremar el cadàver però el bisbe Sabí en va recollir les cendres i les va sepultar al costat de les restes de la seva germana. El seu culte es va estendre aviat per tota l´església. Famós i molt antic és el temple de Santa Justa a Toledo, el primer d'estil mossàrab.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/