6 desembre » Sant Nicolau de Bari, bisbe

Sant Nicolau de Bari o Sant Nicolau de Mira, també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Flandes i els Països Baixos, és el nom comú de l'històric Sant Nicolau, que visqué durant el segle IV a Anatòlia (actualment Turquia).

Nicolau havia nascut a Pàtara de Lícia, a l'Anatòlia, entre el 260 i el 280, fill d'Epifani i Joana, cristians de família benestant. Criat com a cristià, va quedar orfe de petit, a causa de la pesta i heretà un ric patrimoni que dedicà a l'ajuda als necessitats.

Va deixar el seu poble i anà a Mira (actual Demre, Turquia) on va ser ordenat sacerdot. A la mort del bisbe, Nicolau va ser aclamat pel poble com a nou bisbe. Durant la persecució de Dioclecià del 305 va ser empresonat, essent alliberat per Constantí I el 313, reprenent la seva tasca pastoral. Va treballar pel benestar del seu poble: durant una greu crisi, va aconseguir que l'emperador reduís els impostos.

Morí a Mira el 6 de desembre, probablement l'any 343, potser al monestir de Sió. Venerat com a sant des de llavors, s'expliquen nombrosos miracles al voltant de la seva tomba. Va ser sebollita a la catedral de Mira; el 1087, però, les seves relíquies es dugueren a Bari (Itàlia), ciutat amb la qual quedà relacionat des d'aleshores.

Llegendes

Un home es va arruinar i va pensar, per a guanyar diners, dedicar les seves tres filles a la prostitució, ja que no podia casar-les amb ningú. Nicolau, prenent una bona quantitat de diners, els embolicà en un drap i, a la nit, els llençà dintre la casa de l'home. Va fer el mateix durant tres nits seguides, de manera que les filles podien tenir dot i casar-se sense haver de prostituir-se.

Nicolau, ja bisbe, va passar per una fonda. L'amo era un mal home que havia matat tres nens i els havia posat a macerar per a fer-los servir com a carn als àpats. Nicolau els ressuscità i castigà el posader. Per això era considerat protector dels nens.

Veneració

A l'edat mitjana fou patró dels navegants, amb sant Elm, sant Antoni abat i santa Clara, com es recull en el pròleg del Llibre del Consolat de Mar.

El patronatge de sant Nicolau quedà reflectit arreu dels Països Catalans: el sant tingué una capella a la platja de Barcelona, una a l'entrada del port de Ciutadella i encara en té una, des del segle XIII, a Portopí, el primitiu port de Palma, on hi havia un retaule gòtic amb tres patrons (sant Nicolau, sant Antoni i santa Clara), obra de mitjan segle XIV actualment al Museu de Mallorca. A Palma, encara té dedicada una de les quatre esglésies parroquials medievals, tengué capella a la Seu i a diferents esglésies i a Mallorca es conserven tres retaules medievals més del sant, amb escenes de la seva biografia.

A Alacant, Sant Nicolau és el patró de la ciutat, encara que no tothom ho sap ni ho celebra, i la cocatedral d'aquesta població s'anomena de Sant Nicolau de Bari. Altres poblacions amb una església dedicada a sant Nicolau són l'Ametlla del Vallès, Calella, Gandia, Malgrat de Mar, València, etc.

A Barcelona, en construir la segona muralla, se li dedicà un hospital per a gent arribada de fora prop de les Drassanes i els alfóndecs, on després es va construir el Convent de Sant Francesc de Barcelona.

Costums i tradicions

Sobre l'advocació a sant Nicolau en cas de temporal, es coneix el costum de portar un pa anomenat pa de sant Nicolau que es llançava a la mar en cas de temporal a fi d'apaivagar-lo i que explica Vicenç Garcia en unes Dècimes del viatge per mar, que compongué sobre un temporal que passà personalment amb el Lloctinent o Virrei del Principat de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza:

De una bolseta brodada / la trista marquesa trau / un pa de sant Nicolau,/ i el comana a una criada / perque a la mar alterada / lo tire ab devota fe;/ pero ella, que cor no té / quan la gran borrasca mira,/ a la mar del ventre el tira,/ que està alterada també.

Bisbetó

Relacionat amb la protecció dels infants i els regals, als nostres països, tenim l'obra hagiogràfica del s. XIV, anònima i en noves rimades, titulada Sermó de sant Nicolau i, a Montserrat, la tradició medieval del Bisbetó. Aquesta comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n'elegeixen un que farà de bisbe dels xiquets (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó. El to del sermó solia ser humorístic i feia referència al fet que havia sobreviscut a la matança d'Herodes. Aquest costum antany se celebrava també a Girona, Lleida, Mallorca i Vic i es conserven dos textos medievals catalans del sermó, un en octosíl·labs aparellats i l'altre en codolades.

Regals als nens

Al Nord d'Europa sant Nicolau té una reputació de donador de regals, perquè es diu que oferia presents als xiquets pobres; el seu paper correspon, doncs, al dels Reis d'Orient d'altres contrades: de sant Nicolau, Sint Niklaus en neerlandès, deriva el Santa Claus nordamericà. Molt venerat encara avui als països del centre d’Europa per motius diversos, al Principat i al País Valencià sant Nicolau és considerat el patró de la mainada, dels xics i xiquets de les escoles i també dels escolans.

El dia del santoral dedicat a aquest sant és el 6 de desembre, dia en què hom creu que comença el viatge que portarà al barbut personatge des del nord del continent, portant regals a les cases que l’esperen. El dia 6 de desembre és la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, tal i com reflecteix la dita: "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau".

Captiris

El dia de Sant Nicolau es fan els captiris o captes realitzades pels infants, anomenats popularment "nicolauets", “nicolaus” o “micolaus”.[1]Acompanyats per professors i familiars, els nens recorren el poble casa per casa i botiga per botiga cantant tot tipus de cançons tradicionals. La comitiva recull tot el que la gent els dóna i amb tots els queviures (dolços, begudes, fruites, fruits secs) i els diners que arrepleguen, fan un gran àpat. En alguns pobles, els nens van armats amb espases i sabres de fusta, doncs sembla que antigament, aquest dia, els infants tenien llicència per empaitar i matar els galls que es trobessin pel camí, un costum que avui s’ha transformat en la presència d’un gall de cartró. Avui es fa encara a llocs com Cabassers, Àger, Gavà, Borriana o Vilobí del Penedès, entre d'altres.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Nicolau

Imatges

Iconografia

Com a bisbe, amb tres nens que surten d'una bóta
amb tres bosses de diners o tres boles d'or

Patronatge

Nens i mainada
pescadors i mariners
cases de penyores
Alacant, Requena
Alhama de Almería, Barranquilla, Bari, Amsterdam, Beit Jala, Liverpool, Portsmouth, Moscou
Grècia, Rússia, Turquia
Lorena (França)