16 gener » Sant Honorat d'Arles, bisbe

Convers, sens dubte de llinatge gal·lorromà, que, ansiós per assolir la perfecció, va peregrinar a Grècia, on va conèixer la vida dels monjos orientals, en algun dels monestirs dels quals possiblement va viure. Quan va tornar a la seva terra, tot el seu afany era portar una existència solitària, d’ermità consagrat a Déu. Un dia va descobrir les avui anomenades illes de Lérins, davant Cannes, i es va instal·lar en una d’elles, la que es coneix amb el seu nom; un lloc desert i inhòspit on abundaven les serps. Segons la tradició, Honorat va caure de genolls i es va posar a resar, i totes les serps van morir. Era pels volts de l’any 410. Al cap d’un temps se li van unir altres companys, l’eremita es va convertir en fundador del monestir de Lérins, regit per la regla de sant Pacomi, la comunitat va créixer i va ser un planter de sants, teòlegs i bisbes, alhora que un gran focus de cultura. Honorat, malgrat la seva mala salut, es mostrava activíssim i d’una sol·licitud infinita envers tothom, però poc després de ser elegit per a la seu d’Arles, va morir, deixant una escola que duraria segles i un record inesborrable de santedat.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/