L'any 309, quan els emperadors Galeri Maximià i Màxim continuaven la persecució començada per Dioclecià, cinc egipcis van anar a visitar els confessors de la fe condemnats a treballs forçats a les mines de Cilícia. Quan ja estaven de retorn els van detenir els guàrdies a les portes de Cesarea, a Palestina. Tots cinc van confessar a l'instant que eren cristians, i van declarar el motiu del seu viatge. L'endemà, van comparèixer davant el governador Firmilià, juntament amb sant Pàmfil. El jutge, segons el seu costum, va ordenar que els cinc egipcis fossin torturats en el poltre, abans de ser jutjats. Després d'haver sofert ja molts suplicis, el governador va preguntar al que feia de cap, el seu nom i la seva nacionalitat. El màrtir va respondre que el seu nom de baptisme era Elies, i que els seus companys es deien Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel. Quan Firmilià li va preguntar novament la seva nacionalitat, Elies va contestar que eren ciutadans de Jerusalem, referint-se a la Jerusalem celestial, veritable pàtria de tots els cristians. El governador va ordenar als botxins que torturessin Elies, i després el governador va manar que els cinc fossin decapitats. L'ordre es va executar immediatament.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

Vols dir quelcom d'aquest sant?