A finals del segle III, la colònia Augusta Emèrita (actual Mèrida), s’havia convertit en un lloc florent gràcies al comerç i a la cultura hispano-romana. Era també un dels primers bressols del cristianisme. En aquest ambient va néixer Eulàlia. En els pocs anys que va viure va mostrar la seva preferència per la virginitat i les coses de Déu, amb una seriositat adulta. Quan Dioclecià va començar la persecució dels cristians, els pares d’Eulàlia, que la coneixien bé, van voler apartar-la de la ciutat, però ella va fugir del refugi on l’havien amagat i es va presentar davant el tribunal proclamant la seva fe en el Déu veritable i desafiant tots els turments. Dos botxins van martiritzar el seu cos i al final la van llançar a la foguera. Era el 10 de desembre de l’any 304, i Eulàlia tenia només dotze anys.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/