23 setembre » Santa Tecla d'Icònium, verge i màrtir

Tecla d'Icònium (Icònium?, actual Konya, Turquia, segle I - Selèucia?, actual Silifke, Turquia, segle I) va ser una seguidora i deixebla de Pau de Tars al segle I. No és esmentada, però, al Nou Testament; el registre més antic es dóna a un dels apòcrifs: els Fets (o Actes) de Pau i Tecla, probablement escrit a la primeria del segle II. És venerada com a santa a tota la cristiandat.

Segons els Actes de Pau i Tecla, Tecla (Taqla) va ser una jove noble verge que va escoltar Pau quan feia el seu "discurs sobre la virginitat" i se'n féu seguidora. La mare de Tecla i el seu promès, Tamiris, en assabentar-se que volia ser casta i canviar de vida, van voler escarmentar-la, a ella i Pau. Va ser miraculosament salvada per una tempesta, quan estava a punt de ser cremada a una foguera i va marxar amb Pau a Pisídia.

Allí, un noble anomenat Alexandre va desitjar-la i intentà prendre-la per la força. Tecla va defensar-se i va ser presa i jutjada per haver atacat un noble. Va ser sentenciada a ésser menjada per bèsties salvatges, però aquestes no van voler fer-li mal i, ans al contrari, la van protegir dels seus botxins. La llegenda ja no en diu res més.

Veneració

A l'Església ortodoxa, els Fets de Pau i Tecla van circular molt, la qual cosa demostra la veneració envers ella. Hi era anomenada Apòstol i protomàrtir entre les dones i, fins i tot, Igual als apòstols. Va ser tinguda com a model ascètic per a les dones. El culte va ser especialment important a Selèucia (on es deia que havia estat soterrada), Icònium (actual Konya) i Nicomèdia. Al segle IV també es troba el culte a l'Europa occidental. Al martirologi de Beda, Santa Tecla se celebrava el 23 de setembre, que encara és el dia de la seva festivitat a l'Església Catòlica Romana. Els ortodoxos la festegen el 24 de setembre.

És possible que l'episodi s'hagi originat a partir de la llegenda d'alguna santa local, que es relacionaria amb la de Pau. Va ser la santa més popular als primers temps del cristianisme.

Tomba de Tecla, Maalula

A Maalula (Síria), hi ha un monestir femení ortodox de Santa Tecla, Deir Mar Taqla, prop del que es considera el lloc del seu enterrament, al que s'arriba per unes escales tallades a la falda de la muntanya. La llegenda diu que la muntanya s'obrí miraculosament per a protegir la santa dels seus perseguidors.

Relíquies a Catalunya

Part de les relíquies de santa Tecla, entre elles els dos braços, van ser donades als ambaixadors del rei Jaume II pel rei Onsino d'Armènia a canvi de 40 cavalls andalusos, un tron d'or, dos mil formatges mallorquins i altres béns, arribant a Barcelona l'any 1320 essent dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d'un dels braços que es traslladaren a Tarragona.

Durant l'assalt per les tropes franceses el 1811 a Tarragona, va desaparèixer-ne el braç. El monestir de Sant Cugat donà el 1814 l'altre braç de la santa a la catedral de Tarragona per a la seva custòdia.

Durant la rehabilitació d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XIX es va trobar una arqueta amb ossos d'un braç humà que després d'uns estudis es certifiquen com la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d'aleshores la catedral de Tarragona té els dos braços de santa Tecla.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecla

Santa Tecla, venerada a Tarragona el 23 de setembre, va ser deixebla de sant Pau, la vida de la qual la descriu el llibre Acta Pauli et Theclae, escrit entre els anys 125 i 150. Aquest llibre sembla ser una biografia novel·lada de la santa d'Iconi, molt venerada a l'Orient i memorada pels sants pares orientals com a protomàrtir femenina de l'Església. El seu culte va tenir molta difusió des dels primers temps del cristianisme, sobretot a l'orient cristià. La memòria sepulcral de Tecla a Iconi atreia nombrosos pelegrins i sant Basili ens diu que allí s'hi feien molts miracles.

També a Roma tenia culte. A prop de la basílica de Sant Pere hi ha un oratori dedicat a la “Megalomàrtir igual als apòstols” amb un monestir adjunt. La memòria de la gran màrtir d'Iconi figura també en l'antiquíssima pregària de l'Ordo recomendationis animae, que la invoca al costat dels apòstols Pere i Pau.
Un resum de la vida de la santa que segueix el llibre de les actes esmentat, es plasma en marbre al frontal romànic del segle XIII de l'altar major i en el magnífic retaule de la nau principal de la catedral de Tarragona: des de la predicació de sant Pau a la casa d'Onesifor, a Iconi, que ella escolta des de la finestra de casa seva i la converteix fins al seu retir a Selèucia, on fa vida eremita predicant la fe com un apòstol per manament de sant Pau, passant pel tancament de Pau a la presó per una denúncia del promès de la jove, Tamaris; del judici de Tecla, condemna i salvació miraculosa del foc martirial; dels diversos turments al qual fou sotmesa a Pisídia, dels quals també se'n deslliurà miraculosament.

El culte a Santa Tecla a Tarragona és molt antic. L'any 1091, quan és restaurada la Seu Metropolitana, es concedeix a l'arquebisbe de Tarragona portar el pal·li en la festa de la verge santa Tecla. El 1117 el comte de Barcelona fa donació del Camp de Tarragona a santa Tecla, fundada en honor seu Quae in honorem Beatae Teclae Virginis olim fundata fuit. Era la titular de l'antiga seu i de l'actual.
El 1321 el rei Jaume II va aconseguir una relíquia de la santa a Armènia, el canell del braç o braç de Santa Tecla, rebuda solemnement. Per guardar-la es va construir el 1775 una nova capella de marbre i jaspí. La relíquia es va perdre durant uns anys pel saqueig de l'exèrcit napoleònic el 1811, el qual va saquejar el braç d'argent, però van llençar la relíquia, recollida per un infant. Fou recuperada en temps del cardenal Vidal i Barraquer. A partir d'aquell succés es venera una part de la relíquia que Jaume II havia dipositat als caputxins de Sarrià i que fou concedida als canonges.
La festa era celebrada de forma solemne i era la titular i patrona de l'arxidiòcesi. A mitjan segle XIX un prelat va canviar el patronatge de santa Tecla pel de la Nativitat de Maria, i avui santa Tecla només és patrona de la ciutat de Tarragona.
Amb motiu del nou calendari litúrgic, santa Tecla n'ha estat estreta, “cosa que sorprèn perquè es tracta d'una santa venerada des del segle II a tot l'Orient, i encara que el document de les Actes estigui escrit amb un gènere literari novel·lesc, a fi de facilitar-ne la seva lectura, la santa és posada com a exemplar per diversos sants Pares de l'Església”, com diu Mn. Salvador Ramon en el llibre del Santoral tarragoní (p.39).

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/