22 octubre » Santa Salomé, vídua

Etimològicament significa «pau», i ve de la llengua hebrea. Salomé va ser una cristiana de les primeres que es va sentir fascinada per la revolució que portava Crist al món. Pertany al segle I. Era l'esposa de Zebedeu, un dels mariners més coneguts de Betsaida (Israel).
Era també la mare de dos dels primers deixebles que el Senyor va escollir per al ministeri, Jaume i Joan. Aquesta dona no s'acontentava simplement amb admirar Jesús: el seguia pertot arreu i, a més, prestava un servei estimable a tots els seguidors de Crist. Ella, com tota mare, volia que els deus dos fills estiguessin un a la dreta i l'altre a l'esquerra de Jesús. No havia comprés encara res del regne que Jesús havia vingut a predicar i implantar a la terra. Somniava amb un Messies poderós, valent i triomfador. Després, però, es va adonar de quin era el veritable missatge. El dia de la passió, ella estava dreta al peu mateix de la creu, i els pocs diners que tenia els va fer servir per comprar olis aromàtics i perfums per embalsamar el cos de Jesús. Va ser també una de les dones que va quedar impactada quan el diumenge de Resurrecció, en anar a la tomba, la van trobar buida. A l'albada del matí en què Crist va ressuscitar, van tenir la sort de veure molt abans que els altres que el que havia dit el Senyor s'havia acomplert tal i com ho havia anunciat.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/