AVUI

17 September 2019, Tuesday
setmana 38, dia de l'any 260
Sants del dia:
  • Santa Agatòclia
  • Santa Coloma
  • Santa Columba
  • Sant Crescenció
  • Sant Esteve
  • Sant Flocel
  • Sant Gandulf de Binasco
  • Sant Gordià
  • Sant Hildegard
  • Santa Hildegarda
  • Sant Justí
  • Sant Macrí
  • Sant Narcís
  • Santa Olimpia
  • Sant Pere d'Arbuès
  • Sant Robert Bel·larmino
  • Sant Sàtir
  • Sant Sòcrates
  • Santa Teodora
  • Sant Valerià
  • 21 octubre » Santa Úrsula de Colònia, verge i màrtir

    Santa Úrsula (en llatí vol dir "óssa petita") va ser una noia cristiana nascuda potser a Cornualla. És venerada com a santa per l'Església catòlica i la seva festivitat és el 21 d'octubre. La tradició que narra el seu martiri no té, però, base històrica i se'n dubta que realment existís. Per això, va ser suprimida del Calendari romà que marca les celebracions que es fan arreu del món catòlic, però es va mantenir el seu culte als llocs on és tradicional i al Martirologi romà, la llista oficial de sants.

    Llegenda de la santa i les seves companyes

    La llegenda, sense base històrica, diu que era una princesa la Britània romana que, per voluntat del seu pare el rei Donatu de Dummònia, al sud-oest d'Anglaterra, va ser promesa amb un príncep pagà, Conan Meriadoc d'Armòrica (l'actual Bretanya). La jove era de gran bellesa i, en secret, havia consagrat la seva virginitat a Déu, per la qual cosa volia negar-s'hi. En un somni, però, un àngel li va aconsellar que no ho fés, ja que ocasionaria una guerra. Úrsula, llavors, va demanar d'endarrerir el casament durant tres anys, per poder comprendre mentrestant els designis de Déu i esperant que, mentrestant, el promès es convertís al cristianisme i canviés d'idea.

    Va organitzar un viatge de pelegrinatge a Roma: va embarcar juntament amb un seguici d'11.000 noies, totes verges i, segons algunes versions, també amb el seu promès. De camí, una tempesta va portar la nau, miraculosament fins a un port gal, i, d'allí, seguint el Ren, van arribar a Colònia, Basilea i, a peu, a Roma. Allí van convèncer el papa Ciríac (d'existència desconeguda) i el bisbe de Ravenna Sulpici, per a unir-se al grup.

    Junts van anar cap al nord i, en arribar a Colònia, que estava assetjada pels huns, van ser fetes presoneres i executades, majoritàriament per decapitació. El rei, Àtila en algunes versions, va quedar colpit per la bellesa d'Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En negar-se va ser assagetejada fins a morir. Les dates del fet varien: les més habituals el situen cap al 383.

    Origen de la llegenda

    La llegenda es basa en una inscripció del segle IV o V a l'Església de Santa Úrsula de Colònia, que es deia que havia estat edificada sobre el lloc del martiri de les santes.

    La inscripció diu:

    DIVINIS FLAMMEIS VISIONIB. FREQVENTER /

    ADMONIT. ET VIRTVTIS MAGNÆ MAI / IESTATIS MARTYRII CAELESTIVM VIRGIN / IMMINENTIVM EX PARTIB. ORIENTIS / EXSIBITVS PRO VOTO CLEMATIVS V. C. DE / PROPRIO IN LOCO SVO HANC BASILICA / VOTO QVOD DEBEBAT A FVNDAMENTIS / RESTITVIT SI QVIS AVTEM SVPER TANTAM / MAIIESTATEM HVIIVS BASILICÆ VBI SANC / TAE VIRGINES PRO NOMINE. XPI. SAN / GVINEM SVVM FVDERVNT CORPVS ALICVIIVS / DEPOSVERIT EXCEPTIS VIRCINIB. SCIAT SE / SEMPITERNIS TARTARI IGNIB. PVNIENDVM/

    —Anònim, Inscripció en pedra, cor de l'església de S. Úrsula de Colònia

    La Catholic Encyclopedia diu que "aquesta llegenda, amb les seves incomptables variants i desenvolupaments cada cop més fabulosos, podria omplir més de cent pàgines. Algunes característiques n'han estat considerades amb prevenció per autors medievals i, des de Baroni, han estat rebutjats de manera general." Ni Jeroni ni Gregori de Tours s'hi refereixen als seus escrits. No obstant això, Gregori si que fa menció de la llegenda de la Legió Tebana, a qui s'havia dedicat una església a Colònia. Tampoc l'esmenten altres importants hagiògrafs medievals com Beda, Ado, Usuard o Hrabanus Maurus. Una llegenda similar apareix entre 731 i 839, però el nom de la protagonista no és Úrsula, sinó Pinnosa o Vinnosa.

    L'opinió més generalitzada avui és que la llegenda és totalment fictícia. A banda, no es coneix res sobre les acompanyants d'Úrsula, ni tan sols llurs noms.

    Les 11.000 verges

    Sí que exisita una tradició antiga a Colònia, cap al segle V, que hi havia hagut unes joves màrtirs, però el seu nombre era d'entre dos a onze noies. El nombre d'11.000 no es dóna fins al segle IX i sembla que es deu a algun error de lectura de les fonts. Podria haver estat per la confusió entre el nom propi d'una de les noies, Undecimillia o Ximillia, que coincideix amb el nom llatí del nombre onze mil. Altra versió suposa que la inscripció abreviada "XI. M. V.", que vol dir "onze màrtirs verges", va ser erròniament interpretada com a nombres romans, llegint-la com a "onze mil verges". Un autor del segle XI diu que l'error prové del fet que, en trobar unes relíquies, una anotació deia que eren d'una noia anomenada Úrsula, que tenia onze anys: en llatí undecimilia, que va ser llegit com a undicimila, que és 11.000.

    Veneració

    La basílica de Santa Úrsula de Colònia conté les relíquies que suposadament pertanyen a la santa i les seves onze mil companyes. Són a la Goldene Kammer (la Cambra Daurada), decorada al segle XVII amb una gran quantitat d'ossos arranjats amb diferents formes i dibuixos cobrint els murs i voltant els reliquiaris en forma de bust o cap. Entre les restes, n'hi ha de nens petits (i fins i tot d'animals), la qual cosa confirma la poca versemblança de la llegenda, tot i que alguns autors medievals com Hermann Joseph, adduia per a explicar-ho que es tractava de parents de les verges màrtirs. Les relíquies procedeixen d'un cementiri que es va creure que era el lloc on havien enterrat les màrtirs.

    Al Martirologi romà, la llista oficial dels sants venerats per l'Església Catòlica Romana, només s'esmenta: "A Colònia, Alemanya, commemoració de les santes verges que acabaren llurs vides en martiri per Crist al lloc on després s'aixecà la basílica de la ciutat, dedicada a la noia innocent Úrsula, que es considera la cap del grup.". La festivitat es manté el 21 d'octubre.

    Repercussió

    La devoció a Santa Úrsula i les Onze Mil Verges s'estengué arreu d'Europa durant l'Edat Mitjana i va esdevenir un motiu iconogràfic recurrent, present a moltes obres d'art. Cap al 1480, Hans Memling va pintar un reliquiari de fusta a Bruges, amb panells que representen la seva història, i que són una de les obres mestres de la pintura flamenca.

    Cristòfor Colom va batejar les Illes Verges en honor de les santes màrtirs.

    La Companyia de Santa Úrsula, fundada en 1535 per Angela Merici i dedicada a l'educació de noies joves, va prendre la santa com a protectora, per la qual cosa, va ser considerada patrona de les estudiants.

    Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%9Arsula_de_Col%C3%B2nia


    Etimològicament significa «osseta». Ve de la llengua llatina. Al segle IX es va descobrir a Colònia (Alemanya), en una església del segle VI, un epígraf enrotllat que comença així: «Martiri d'Úrsula i 11.000 verges.» És un document que explica el martiri d'aquestes verges en el lloc sobre el qual es va construir una preciosa església. A la «Passió» teatral inventada per narrar la seva història, es pot veure que provenien d'Anglaterra, amb Úrsula, filla del rei, i que fugien dels saxons pagans que envaïen el país. Quan el seu vaixell va arribar a Colònia, Àtila el Terrible era allí amb els huns. Àtila, dur, fort, de mal caràcter i molt passional, va voler casar-se amb la bonica jove Úrsula. La intenció era lliurar les altres als seus soldats perquè les violessin o fessin el que volguessin amb elles. Però el fanfarró no s'esperava la resposta d'aquestes noies. Quan se'ls va apropar i els va fer la proposta, totes elles van contestar a l'uníson amb la negativa més rotunda que es pot imaginar.
    Àtila, enfurismat, va manar de fer-les matar de la manera més dura possible. Durant tota l'edat mitjana va córrer de poble en poble un romanç que explicava la història d'aquestes màrtirs. Va tenir un èxit increïble. L'institut d'Àngela de Mérici, ursulines, la va prendre com a patrona de les seves obres d'apostolat.
    Gràcies a un cementiri descobert a Colònia es van poder veure les restes d'aquestes noies valentes que es van estimar més la mort que no pas ofendre el Senyor. Les seves relíquies es troben en molts temples. El culte a santa Úrsula i a les seves companyes es va estendre molt aviat, i es van aixecar moltes esglésies en el seu honor. Al segle XVIII la Sorbona la va adoptar com a patrona i el mateix va passar a les universitats de Coimbra i de Viena.

    Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

    Imatges

    Santa Úrsula de Colònia

    Iconografia

    • Amb una sageta a la mà, amb un estendard; amb corona, amb un grup de dones (les 11.000 verges)
    • en una nau amb altres dones

    Patronatge

    • Valls, Colònia, Delfos, Anglaterra, arquers, orfes
    • barreters d'agulla (a Barcelona)

    Vols dir quelcom d'aquest sant?