AVUI

17 September 2019, Tuesday
setmana 38, dia de l'any 260
Sants del dia:
  • Santa Agatòclia
  • Santa Coloma
  • Santa Columba
  • Sant Crescenció
  • Sant Esteve
  • Sant Flocel
  • Sant Gandulf de Binasco
  • Sant Gordià
  • Sant Hildegard
  • Santa Hildegarda
  • Sant Justí
  • Sant Macrí
  • Sant Narcís
  • Santa Olimpia
  • Sant Pere d'Arbuès
  • Sant Robert Bel·larmino
  • Sant Sàtir
  • Sant Sòcrates
  • Santa Teodora
  • Sant Valerià
  • 15 octubre » Santa Teresa de Jesús, fundadora i doctora de l'Església

    Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Àvila, 1515 - Alba de Tormes, Salamanca, 4 d'octubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic i místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.

    Vida

    Va néixer prop d'Àvila, a Gotarrendura, en 1515. Filla del cavaller Alonso Sánchez de Cepeda i de Beatriz Dávila y Ahumada, era descendent, per via paterna, de jueus. Ja des de petita era aficionada a la lectura de llibres de vides de sants i llibres de cavalleries i poesia; més d'un cop va escapar de casa seva per a anar a "terres de moros" a ésser martiritzada per la fe.

    Va ingressar l'any 1534 al convent carmelita de La Encarnación de la ciutat d'Àvila, d'amagat de la seva família. Va passar quatre anys malalta, durant els quals va llegir obres místiques i espirituals, entre les quals ella mateixa va destacar, com a obra que l'havia influït més, l'Abecedario espiritual, obra que se centrava en l'anàlisi de la pròpia consciència, la concentració en l'espiritualitat i la contemplació interior. També llegí el Tractatus de oratione et meditatione de Sant Pere d'Alcàntara i, potser, els Exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola.

    Tenia experiències místiques i "sobrenaturals" (episodis d'èxtasi, etc.) que, pensant que podrien tenir origen diabòlic, l'empenyien a mortificar-se. Sant Francesc de Borja, que la va confessar, la convencé que això podia ser bo i que s'afermés en la seva espiritualitat. Com ella mateixa relata a la seva Vida, en 1559 va quedar convençuda que era Crist qui li inspirava les seves intuicions internes, que va experimentar tota la seva vida.

    Mentrestant, feia una vida exemplar de pregària i convivència amb les seves germanes de clausura.

    Va tenir contacte amb grups il·luminats i amb cenacles d'influència eramista i valdesa.

    Reforma carmelitana

    El frare franciscà descalç Pere d'Alcàntara la va animar a canalitzar la seva energia interior i esdevingué el seu conseller i guia espiritual. Com havien fet els franciscans descalços amb l'orde franciscà, Teresa volia impulsar la reforma de l'orde del Carmel a fi de fer-lo tornar al rigor, la pobresa i l'espiritualitat originals; va voler fundar, doncs, una comunitat on seguir la regla carmelitana original per tal de viure-hi una vida evangèlica i de pregària. La noble Guiomar de Ulloa, amiga de la santa, va donar-li els diners necessaris.

    L'any 1562 va fundar el primer convent reformat que fou el de San José d'Àvila. L'absoluta pobresa i l'extrema austeritat del nou convent va suscitar polèmica i fins i tot escàndol entre les autoritats d'Àvila, que van estar a punt de fer-lo tancar i enderrocar-lo; només la protecció d'alguns nobles i del bisbe Báñez ho va poder evitar. Va començar així, l'existència de l'Orde de les Carmelites Descalces.

    A les constitucions que redactà per a l'orde explica els principis fonamentals de la reforma: la pobresa i la fraternitat per a viure la vida evangèlica mitjançant la pregària silenciosa i personal (un mínim de dues hores al dia), la lectura i la recreació i l'esbarjo (també dues hores al dia), que permetés a les monges de créixer com a persones i com a religioses. No es tractava tant de fer una vida de penitència i mortificació, sinó de viure senzillament i fraternalment l'Evangeli i la regla del'orde.

    El 1567 Teresa rebé del prior general de l'Orde del Carme, Gian Battista Rossi, l'autorització per a fundar noves cases de l'orde reformat: dues de germanes i dues de frares. A partir d'aquí, Teresa va viatjar per la Corona de Castella encarregant-se personalment de supervisar les noves fundacions.[1] Entre 1567 i 1571 va fundar convents reformats a Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Salamanca i Alba de Tormes.

    Amb la col·laboració del jove Joan de la Creu i d'Antonio de Jesús, va estendre la seva reforma als convents masculins, fundant el primer convent de carmelites descalços en novembre del 1568 a Duruelo. El carmelita descalç Jerónimo Gracián va ser el primer provincial de la província dels carmelites descalços; gran amic de Teresa, li va donar suport per a fundar els nous convents de Segòvia (1571), Begas de Segura (1574) i Sevilla (1575), mentre Joan de la Creu, com a mestre i predicador, promovia la vida interior del moviment reformador.

    El 1576 va començar un seguit de conflictes entre l'Orde del Carme i les fundacions reformades de Teresa, a causa de l'intent d'alguns frares descalços d'estendre la reforma sense comptar amb l'autorització del general de l'orde a Roma i, fins i tot, sense l'acord amb les comunitats carmelites que volien reformar. Com a conseqüència, el capítol general dels carmelites va prohibir que es fessin noves fundacions i obligà Teresa a fixar la seva residència en un dels convents, el de Toledo, sense que pogués sortir a visitar d'altres.

    Finalment, i per influència del rei Felip II d'Espanya, va tornar a ser autoritzada a continuar la seva tasca, tancant-se el procés que, en 1579 havia iniciat contra ella la Inquisició. Els últims anys de la seva vida, Teresa fundà els convents de Villanueva de la Jara (Conca, 1580), Palència (1580), Burgos i Granada (1582).

    Mentre viatjava de Burgos a Alba de Tormes, emmalaltí i morí al convent reformat d'Alba la nit del 14 al 15 d'octubre de 1582. El seu cos incorrupte es conserva a l'església del convent de l'Anunciació d'Alba de Tormes.

    Curiositats

    Teresa de Jesús va morir el 4 d'octubre de 1582, però aquell any el Papa Gregori XIII va canviar el calendari pel nou calendari gregorià i es van afegir 11 dies al calendari que s'utilitzava fins llavors (calendari julià) i per aquest motiu la festivitat de Santa Teresa de Jesús és el dia 15 d'octubre.

    Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs


    Teresa va néixer a Àvila el 28 de març de 1515. Als divuit anys va entrar al Carmel. D'un gran esperit religiós, va tenir grans experiències místiques. Als quaranta-cinc anys, i per tal de respondre a les gràcies extraordinàries del Senyor, va començar una nova vida que tenia per lema: «O sofrir o morir.» Gràcies a les seves qualitats humanes va dur a terme la reforma carmelitana amb gran eficàcia, enmig d'una forta oposició. Llavors va fundar el convent de Sant Josep d'Àvila, primer dels quinze Carmels que va establir a Espanya. És una clàssica de la literatura castellana, com el seu col·laborador apostòlic Joan de la Creu. Els seus escrits són una guia segura per als camins de l'oració i de la perfecció. Va morir a Alba de Tormes el vespre del 4 d'octubre de 1582. Pau VI la va declarar doctora de l'Església el 27 de setembre de 1970.

    Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

    Imatges

    Santa Teresa de Jesús

    Iconografia

    • Hàbit de carmelita, amb llibre i ploma, escrivint
    • amb un colom que l'inspira
    • cor travessat per una fletxa

    Patronatge

    • Àvila
    • escriptors catòlics

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?