Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del segle III - Resafa, Síria, 303) foren dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.
Sergi i Bacus eren militars i homes de confiança de l'emperador romà Maximià; Sergi era primicerius (comandant en cap de l'escola dels gentils) i Bacus n'era el secundarius. L'emperador s'assabentà que Sergi i Bacus eren cristians; no va voler creure-ho i va requerir-los a la seva presència, i ells van reconèixer la seva religió. El cristianisme, perseguit, era causa de condemna a mort, però l'emperador fou clement i els donà una última oportunitat perquè adoressin els déus romans i ésser perdonats. Sergi i Bacus s'hi van negar i l'endemà mateix foren deportats a Síria on foren torturats i executats.
La tradició diu que Bacus morí durant la tortura; Sergi va ser obligat a córrer 18 milles amb un calçat que portava claus amb les puntes cap a dins, que se li clavaven als peus. En arribar, fou decapitat.
Segons algunes associacions, com el Moviment Cristià Homosexual, el Grup Cristià Homosexual o laComunitat Homosexual Catòlica, aquests dos sants representen la visió que tenia la primitiva Església sobre l'homosexualitat. Per això, els homosexuals cristians ortodoxos -especialment els dels Estats Units- consideren els sants Sergi i Bacus com a patrons, de manera semblant al cas de Sant Sebastià i els homosexuals catòlics.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sergi_i_Bacus