AVUI

29 de març 2024, divendres
setmana 13, dia de l'any 089
Sants del dia:
  • Sant Armogastes
  • Sant Aule
  • Sant Baraquisi
  • Sant Bertold
  • Santa Caterina de Suècia
  • Sant Ciril
  • Sant Derfuta
  • Sant Eustacius
  • Sant Jonàs
  • Sant Leonard Murialdo
  • Sant Pastor
  • Sant Sàtur
  • Sant Segon
  • Sant Victorí
  • 4 octubre » Sant Francesc d'Assís, fundador

    Sant Francesc d'Assís (en italià Francesco d'Assisi) (Assís, Itàlia, 5 de juliol de 1182 - 3 d'octubre de 1226), és un sant italià que va fundar l'orde franciscà  i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.

    Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228, i la seva festivitat se celebra el 4 d'octubre. En italià, és conegut també com il poverello d'Assisi ( "el pobret d'Assís»). És el sant patró dels animals i el medi ambient.

    Infantesa i joventut

    El seu pare Pietro va ser un mercader de teles reeixit. Poc és sabut sobre la seva mare, Pica. Francesc va tenir molts germans. Va ser batejat com a Giovanni, però va ser conegut comunament com a Francesco.

    El nom Francesco ("home de França") amb el qual el seu nom baptismal va ser reemplaçat, té diverses explicacions contradictòries sobre el seu origen. Una suggereix que li va ser donat pel seu pare al poc temps d'haver nascut, quan aquest tornava a Assís d'un viatge a França. D'acord amb un altre relat es va deure al seu primerenc aprenentatge de l'idioma francès. No obstant això, tal vegada el relat més factible sigui el que el relaciona amb el seu interès per la literatura que venia de França, de la qual el fascinaven particularment els trobadors. Resulta interessant notar la similitud entre l'estil de vida dels trobadors, lliures de tota possessió (l'antítesi de la vida que el seu pare volia per a ell), i l'estil de vida que més tard seguiria pel seu compte.

    Rebel cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc passaria la major part de la seva joventut llegint llibres (irònicament els diners del seu pare li va garantir una excel·lent educació i es va convertir en poliglota, parlant amb fluïdesa diversos idiomes, incloent-hi el llatí) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc després es trobaria desil·lusionat amb el món del seu voltant. Un relat de la seva joventut conta que en una ocasió els seus amics i ell es van trobar amb un captaire en tornar a les seves cases després de divertir-se. El captaire els va demanar ajuda, davant el que el seus amics tant sols van ignorar les seves paraules. Francesc, per contra, va donar a l'home tot el que tenia a les seves butxaques. Els seus amics ho van prendre a burla per la seva estupidesa i, en tornar a casa seva, el seu pare el va reptar enardit.

    El captiveri a Perusa

    L'any 1201 es va unir a una expedició de l'exèrcit contra Perusa. Va ser pres presoner i va romandre captiu durant més d'un any. És probable que els seus pensaments més seriosos sobre la seva conversió hagin brollat gradualment durant aquell any.

    La conversió

    Es diu que quan va començar a abandonar els esports dels seus antics companys i ells li van preguntar jocosament si pensava casar-se, ell va respondre: "Sí, amb una núvia molt més digna de la que hàgiu mai vist". Francesc es referia a la "Dama Pobresa", com després l'anomenaria.

    Va passar molt temps en llocs solitaris, sol·licitant a Déu que l'il·luminés. Després de la seva graduació, Francesc va acudir a cura de les víctimes més repulsives en la casa de Llàtzer, prop d'Assís.

    Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seves portes als pobres, va tenir una visió en què va escoltar una veu que li va indicar que devia restaurar l'església de Déu que havia caigut en decadència. Francesc es va dirigir a la capella de Sant Damià, prop d'Assís, decidit a establir-s'hi per a la seva comesa. La capella es trobava llavors molt malmesa i després d'una nova visió, en la qual Jesús li encomana la restauració de la capella, Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu.

    El seu pare, Pietro, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire.

    Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la. Francesc restà sempre diaca sense ésser ordenat sacerdot. Iniciada la predicació, aplegà un grup de seguidors que reberen l'aprovació del papa Innocenci III el 1210, i que foren coneguts com a franciscans. El 1219 s'uní a la croada d'Egipte i visità Palestina. De retorn a Itàlia centrà tota la seva doctrina en la pobresa i per la seva peculiar manera de predicar, la figura de Francesc és una de les més emotives del cristianisme: cantava a les places, estimava la natura, predicava als ocells i apaivagava les feres. El 1224 va ser marcat amb els estigmes de la passió de Crist, al turó d'Alvèrnia; és el primer cas conegut de la història en què li aparegueren estigmatitzacions visibles i externes.[5]Morí el 1226, malalt i cec. El 1228 fou canonitzat pel papa Gregori IX.

    Llegat

    A Sant Francesc es deu la primera representació del pessebre, que va fer en una cova de Greccio. Poc abans de morir va compondre el seu himne al germà Sol o de les Criatures, que vist amb una perspectiva actual, hom pot considerar-lo tot un càntic a l'ecologisme.

    La seva figura ha inspirat nombrosos artistes plàstics, entre ells Francisco de Zurbarán o Joan Miró. La seva vida apareix com a motiu poètic en autors com Dante o Rubén Darío i ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions. Olivier Messiaen va escriure el llibret i la música de l'òpera Saint François d'Assise, subtitulada scènes franciscaines, estrenada en París en 1983.

    L'ordre dels franciscans ha jugat un paper determinant en la història de l'església per la seva defensa de la pobresa i la relació personal amb Déu.

    Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Ass%C3%ADs


    Va néixer a Assís l'any 1182. Va portar una joventut lleugera, però se'n va convertir, va renunciar al patrimoni familiar i es va donar enterament a Déu. Va abraçar la pobresa evangèlica i va predicar a tothom l'amor de Déu. Va donar regles òptimes als seus seguidors, les quals van ser aprovades per la Santa Seu. Va iniciar un orde de monges i una societat de seglars penitents, com també la predicació entre els infidels. Va morir l'any 1226.

    Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

    Imatges

    Sant Francesc d'Assís Sant Francesc d'Assís Sant Francesc d'Assís

    Iconografia

    • hàbit franciscà
    • estigmes
    • calavera
    • colom
    • lema "Pax et bonum"

    Patronatge

    • Itàlia
    • ciutat de San Francisco
    • animals
    • medi ambient

    Enllaços

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?