Llegenda

La narració, d'acord amb la llegenda, diu que el rei Abenner o Avenier de l'Índia, cap al segle IV va perseguir els cristians del seu regne, que havia estat evangelitzat per Sant Tomàs apòstol. Els astròlegs van predir que el seu fill es faria cristià; per això, i per evitar-ho, el rei va mantenir el seu fill Josafat tancat i aïllat del món. Malgrat això, Josafat va poder entrar en contacte amb l'eremita cristià Barlaam i es convertí al cristianisme. Llavors ho proclamà i defensà la seva nova fe davant del seu pare, que també es va convertir, va abdicar en el seu fill i es va retirar al desert a fer vida eremítica. Josafat, al seu torn, també abdicà i es retirà a viure a l'ermita del seu mestre Barlaam.

Fonts

La llegenda grega de Barlaam i Josafat s'atribueix sovint a Sant Joan Damascè, al segle VII, però avui es considera que la versió més antiga data del segle XI, quan fou transcrita pel monjo georgià Eutimi d'Athos. La primera versió cristiana apareix en el poema èpic georgià Balavariani, del segle X, de la qual l'hauria traduït al grec Eutimi, poc abans de morir en 1028. La versió grega fou traduïda al llatí a Constantinoble cap al 1048 i aviat fou coneguda a tot Europa a través de la seva inclusió en dues obres de gran difusió: el Speculum historiale de Vicenç de Beauvais (1190-1264) i la Llegenda àuria. D'aquí seria traduïda a diverses llengües: francès, català, castellà, etc. En català, Abraham ben Semuel ha-evi ibn Hasday va traduir-la d'una versió hebrea com El príncep i el monjo.

En última instància deriva, mitjançant versions intermèdies, com l'àrab o la georgiana, de la biografia de Buda. Se n'ha buscat l'origen directe en un text sànscrit del budisme Mahayana, d'entre els segles II-IV, que, a través d'una versió maniquea, va arribar a la cultura islàmica i es transcrigué a l'àrab al Kitab Bilawhar wa-Yudasaf, text del segle VIII, escrit a Baghdad.

"Canonització" dels personatges

La història de Barlaam i Josafat es va fer molt popular a l'Edat mitjana, i fou inclosa a la Llegenda àuria. Encara que no fossin personatges històrics, foren inclosos, sense canonització formal, en els antics martirologis catòlics, amb festa el 27 de novembre, encara que no al Missal, i als sinaxaris de l'Església ortodoxa, amb festivitat el 26 d'agost.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Barlaam_i_Josafat