24 novembre » Santa Flora, verge i màrtir

Flora era una jove nascuda de pare mahometà i mare cristiana, la qual, mort el pare, va ser educada cristianament per la seva mare, florint en virtuts. Tenia un germà fanàtic mahometà, el qual la perseguia perquè abandonés el cristianisme, i com que no ho aconseguia la va denunciar al tribunal, que la va fer empresonar després de durs turments.

Va tornar a casa seva, i després va fugir a Martos amb una altra germana seva, i allí va sentir la crida divina del martiri, i va tornar a Còrdova amb aquest designi. Un cop allí va dirigir a la basílica de Sant Iscle per encomanar-se al seu patrocini, i allí va tenir la grata sorpresa de trobar-se amb Maria, monja del monestir de Cuteclara, que, seguint l’exemple martirial del seu sant germà Walabonso, era a Còrdova per presentar-se al jutge.

Juntes van anar al tribunal i juntes van fer la professió de fe, per la qual cosa van ser tancades a la presó, on aleshores hi havia pres el bisbe, sant Eulogi i alguns clergues més, que les van enfervorir encara més, per la qual cosa el jutge, veient la seva constància invencible, va manar que les degollessin a la plaça, davant de les portes del palau.

La seva execució va esdevenir-se el dia 24 de novembre de l’any 851, i els seus cossos, al cap d’uns quants dies, van ser llançats al riu, d’on els cristians van poder salvar els seus caps i només el cos de santa Maria, que van portar al monestir de Cuteclara.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/