Diaca de Cesària, va sofrir martiri l’any 303 a Antioquia. Segons el Martirologi Romà, a conseqüència del decret de persecució donat en nom dels Augustos i dels Cesaris, van tremolar molts cristians de la capital de Síria.
Romà, que era a la saó diaca de Cesària i que aleshores era allí, els va reunir i els va animar a perseverar i a mantenir-se constants en la seva fe. Les autoritats romanes, durant els dies de la pasqua dels cristians, el van condemnar a morir cremat, i Gal•leri mateix va assistir a l’execució. Una pluja sobtada va apagar la foguera, per la qual cosa el màrtir, rient, va preguntar on era el foc. Això li va merèixer que li tallessin la llengua. La seva execució va ser ajornada, i durant tot el temps que va passar i fins que el van executar a la presó d’Antioquia, va continuar parlant miraculosament, tant que van demanar explicacions al metge que la hi va amputar, i aquest la va poder mostrar, ja que l’havia desada com a relíquia.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat