AVUI

14 November 2019, Thursday
setmana 46, dia de l'any 318
Sants del dia:
  • Sant Climent
  • Sant Dídac d'Alcalà
  • Sant Eugeni
  • Sant Filomè
  • Sant Gabriel Forreti
  • Sant Hipaci
  • Sant Jucund
  • Sant Letald
  • Sant Llorenç O'Toole
  • Sant Serapió d'Alger
  • Sant Sidoni
  • Sant Teodot
  • Sant Venerand
  • Santa Veneranda
  • 6 novembre » Sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir

     

    Sant Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir. Se celebra la seva festivitat el 6 de novembre. És un dels patrons (oficialment "patró menys principal") de la diòcesi de Barcelona.

    Creació de la llegenda

    Les notícies històriques sobre el sant del segle IV són inexistents: l'únic Sever real que va ser bisbe de Barcelona va ser-ho entre 620 i 633 o 636, i és conegut com a Sever II de Barcelona. Aquest bisbe podria haver estat màrtir durant les persecucions arrianes, però no n'hi ha constància. Si fos així, aquest fet podria explicar la formació d'un altre sant màrtir del mateix nom, però més aviat sembla el contrari: que un cop ja creat, a partir d'altres tradicions, un sant Sever màrtir al segle IV que mai no havia existit, per fer-lo històricament creïble es va intentar relacionar amb un Sever bisbe del segle VI que podria haver estat màrtir: per això, en alguns santorals consta el sant Sever de Barcelona com a bisbe del segle VI.

    Les actes del martiri del sant són molt tardanes, del segle XIII, com els esments a falsos cronicons, per la qual cosa no són fonts fiables. Gregori Maians i Siscar i Jaume Caresmar i Alemany van sostenir al segle XVIII la teoria que el sant no havia existit i que la llegenda s'havia format a partir de l'assimilació de la figura del bisbe barceloní a la història real de Sant Sever de Ravenna, màrtir al segle IV.

    En tot cas, i com a figura llegendària, Sant Sever màrtir forma part d'una llarga llista de bisbes, de dubtosa historicitat, anteriors al primer bisbe de Barcelona del que hi ha constància i documentació històriques, Pretextat (ca. 347), del qual n'hauria estat l'immediat antecessor.

    Llegenda de Sant Sever

    La tradició el vol nascut a Barcelona i a les actes, tardanes, del seu martiri es narra que era el bisbe de la ciutat quan va començar la persecució de Dioclecià. El bisbe, induït pels fidels, va fugir fent camí cap al Castrum Octavianum, on després s'aixecà Sant Cugat del Vallès. Allí, va ser detingut per un destacament romà i va ser mort, en no renunciar a la seva fe: van clavar-li un clau al cap. Les actes diuen: la sang, que li rajà abundosament, féu caure damunt ses espatlles una clàmide purpúria. El fet deu haver estat el 6 de novembre de 302, ja que en aquesta data se'n va fixar la festivitat litúrgica.

    Llegenda de Sant Medir

    Mentre fugia, en arribar a Collserola, el bisbe trobà Sant Medir, pagès que estava sembrant faves al seu hort. Quan després van passar els perseguidors, van pensar que Medir el protegia i que, per tant, també era cristià, per la qual cosa també el mataren. La dita Per Sant Sever, faves a fer té l'origen en aquesta tradició.

    Relíquies

    El cos del màrtir (o les restes que eren venerades com a seves) fou sebollit on ara hi ha el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu culte anà creixent a partir del segle IX. EN van ser devots Sant Oleguer o Sant Pere Nolasc. Martí l'Humà li atribuí el guariment d'una nafra a la cama, per la qual cosa va demanar a Sant Cugat part de les relíquies de sant per a traslladar-les a la Catedral de Barcelona, trasl·lació que va fer-se, amb permís de Benet XIII, el 3 d'agost de 1405.

    Aquestes relíquies van ser col·locades en una bella arqueta de fusta amb decoracions d'ivori, conservada al tresor de la catedral, juntament amb els fragments de teixits orientals que embolcallaven les relíquies. Aquestes relíquies van desaparéixer durant l'ocupació napoleònica de la ciutat; les conservades a Sant Cugat van ser profanades a la crema del convent de 1835.

    Veneració

    La diada de Sant Sever va ser festa de precepte a Catalunya durant segles; a més, el 9 d'agost es commemorava la trasl·lació de les restes a la catedral. L'altar de la capella del seu nom a la catedral comptava amb un benefici des de 1022. Entre 1412 i 1939 va funcionar, al carrer de la Palla de Barcelona, l'Hospital de Sant Sever, destinat a sacerdots, on hi havia el retaule de Pere Nunyes, del segle XVI, conservat avui al Museu Diocesà de Barcelona.

    L'església de Sant Sever, al carrer del mateix nom de Barcelona, vora la catedral, es construí entre 1699 i 1703.

    Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sever_de_Barcelona

     


    L'episcopologi barceloní ens parla d'un bisbe Sever de l'any 633, màrtir. Caldria situar, doncs, el seu martiri en les persecucions arrianes. Les seves relíquies eren venerades a Sant Cugat del Vallès. El 3 d'agost de 1405, amb la corresponent autorització del papa Benet XIII, el rei Martí l'Humà va traslladar algunes de les seves relíquies a la catedral de Barcelona. Des del segle XV és patró secundari de l'arquebisbat de Barcelona.

    Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

    Imatges

    Sant Sever

    Iconografia

    • Robes de bisbe, amb un clau a la mà o clavat al front

    Patronatge

    • Patró menys principal de la diòcesi de Barcelona

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?