11 març » Sant Sofroni, bisbe

Probablement va néixer a Damasc de Síria l?'any 550 i va morir a Jerusalem l?'any 630 o 639. A partir dels seus escrits deduïm que va tenir una bona educació, amb classes de retòrica i teologia. Molt aviat es va fer monjo basili de Sant Sabes, però de seguida va marxar a Palestina per conèixer els monestirs, famosos en aquells temps com a enclaus de saviesa i ascetisme. Li va cridar l?'atenció el solitari Joan Mosco, del monestir de Sant Teodosi (diòcesi de Jerusalem), i per això va demanar d?'ingressar-hi. Aviat es van convertir en companys inseparables d?'aventures apostòliques. Van viatjar a Egipte, al Sinaí i a Antioquia. El patriarca d?'Alexandria els va fer tornar a Egipte per lluitar contra els monofisites, heretgia que feia estralls a la seva comunitat per negar que en Crist hi hagués dues naturaleses: la humana i la divina. A la mort de Joan Mosco, ell va continuar lluitant contra els monofisites, i el seu esforç es va veure recompensat amb el seu nomenament de patriarca de Jerusalem, l?'any 633 o 634. Llavors va conèixer una nova heretgia: el monotelisme o monoenergisme, que pretenia concordar la doctrina dels monofisites amb la de l?'Església, afirmant que en Crist sí que hi havia dues naturaleses, però una sola energia o voluntat. Davant aquesta confrontació, l?'any 634 va reunir un sínode de bisbes de la seva província on es va aclarir la veritable doctrina resumida en les actes sinodals amb una refutació dels errors monotelistes i l?'exposició neta de la doctrina catòlica. La carta que es va enviar a Roma amb el resultat d?'aquell sínode va passar a formar part de les actes del Concili III de Constantinoble (anys 680-681). Encara ara la doctrina que van definir exhala una gran claredat i al mateix temps desvetlla el misteri de Maria en el pla redemptor dels homes com a Mare de Déu. Cap al final de la seva vida va veure com Jerusalem queia en mans dels musulmans, i malgrat que va intentar fer el que va poder per ajudar els cristians, aviat va morir. Era l?'11 de març de l?'any 639.<br>

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/