Va néixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seva regió, però després va anar a Palestina i es va establir pels volts de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va treure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traient-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure sobre la seva tomba i s'hi va estar fins que va morir.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/