AVUI

28 de març 2024, dijous
setmana 13, dia de l'any 088
Sants del dia:
  • Sant Alexandre
  • Sant Càstor
  • Sant Doroteu
  • Sant Esperança
  • Santa Gundelina
  • Sant Guntram
  • Sant Josep Sebastia Pelczar
  • Sant Malcus
  • Sant Mallol
  • Sant Marc
  • Sant Prisc
  • Sant Rogar
  • Sant Succés
  • 11 maig » Sant Ponç de Cimiez, bisbe i màrtir

    La llegenda daurada ens explica que el jove Ponç, nascut en una família pagana, va caure seduït per la religió catòlica a l’escoltar, tot anant de camí cap a l’escola, un himne bellíssim que cantava una comunitat cristiana clandestina. Un cop batejat, es dedicà amb ímpetu i valor a predicar per les terres de la vall de la Valéia (o Ubaya), antigament dita “vall de la Barceloneta” (per Barcilona de Provença, la seva capital), situada a l’Alta Provença. No obstant, com era norma al primer terç del segle III, quan el nostre heroi va tenir la desgràcia (o sort, segons es miri) de viure, les antipaties als fidels de la nova religió instigades per l’emperador Valerià I i les represàlies a aquells que gosaven predicar-la van portar la seva persecució implacable. Diu la tradició que Ponç fou capturat a Cemenulum (avui Cimiez) i reclòs en una terrible cel·la plena de xinxes, puces i demés paràsits que, tot i les seves insistències, mai van aconseguir picar-lo. Pertinaç en la seva fe de pedra picada, aquell que estava destinat a elevar-se als altars fou sotmès a diversos patiments fins que el seus botxins, rendits davant el vigor del campió cristià, li varen fer guanyar la palma del martiri separant d’un destre cop d’espasa el cap de seu cos... O al menys així ens ho canten els goigs:

    “No us fan negar vostra fe

    les flames amb què us probaren

    ni el brou de xinxes que us daren;

    sou de Crist fidel guerrer,

    i amb eix títol tan honrós

    fóreu al fi degollat;

    vulgue ser nostre advocat,

    Sant Ponç, màrtir gloriós!”

    La seva resistència a les picades va inspirar que fos venerat com a patró dels apicultors i que la seva intercessió es demani contra les plagues a les collites i a les llars. La tradició situa també el sant a Barcelona, on s’hauria aturat escapolint-se dels seus perseguidors; corprès per la misèria del lloc, es va dedicar a atendre els malalts tot confegint-los pocions amb plantes remeieres. En conseqüència, també és patró dels herbolaris, en un reconeixement que els barcelonins han perpetuat en la fira d’herbes que, al menys des del segle XVI, trobem a la ciutat comtal. Les fires i els aplecs de Sant Ponç s’han anat estenent pel nostre país i ingredients com les herbes remeieres, la mel, els arrops, les fruites confitades i gebrades i d’altres llepolies no poden faltar en un mercadal que sigui digne del nostre màrtir de Cimiez.

    Al segle V, la seva figura es va popularitzar per obra i gràcia de les prèdiques d’un altre Valerià, aquest cop Bisbe (per tant, indefectiblement bo, no pas com el malvat i homònim Emperador), que va glossar en els seus sermons la figura del nostre protagonista. Al segle X, uns altres devots, en Ramon Ponç III, comte de Tolosa, i la seva esposa Garsenda, van difondre’n el culte per tota l’Occitània ordenant el trasllat de les seves relíquies a Tomièiras (al Llenguadoc), per fundar-hi l’abadia de Sant Ponç.

    Avui s’hi alça una església romànica que, entre els segles XIV i XVIII, va arribar a ser seu episcopal. 

    No obstant, no totes les visions del nostre Ponç són positives. Mila, la protagonista de Solitud, de Víctor Català, en el seu enfrontament a la muntanya i en l’isolament del mas on ha anat a raure amb el seu detestat marit, veu en Sant Ponç -patró dels paratges on viu-, la personificació de tots els seus patiments. En somnis, el Sant se li apareix, enriolat i cruel, per turmentar-la, tot llençant-li unes boletes que li faran un mal insuportable fins que serà rescatada per l’ancià pastor Gaietà...

    La festivitat de Sant Ponç s’escau l’11 de maig i en el seu honor s’organitzen misses solemnes, romeries i, en alguns llocs, se celebra la benedicció de les roses. En aquets dies floreix la sempreviva, o ramell de Sant Ponç, que, tot i el seu bonic i revitalitzant nom, és una planta olorosa emprada en ritus funeraris.

    Encomanem-nos doncs al gloriós Sant Ponç i demanem-li devotament que ens lliuri de puces, xinxes i de totes les paparres que ens aquests difícils temps amenacen de pertorbar la nostra tranquil·litat. 

    Colaboració de Giliet de Florejacs

    Imatges

    Wikipedia

    Patronatge

    • Patró de Palou (Torrefeta i Florejacs, Segarra)
    • Apicultors

     

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?