Maiol de Cluny (Avinyó (Valclusa) o Valençòla, ca. 906 - Souvigny, 11 de maig de 994) va ser un monjo benedictí francès, quart abat de Cluny entre i 994. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

La família de Maiol, arran de les invasions musulmanes, va deixar les terres de Rietz i anaren a viure a Mâcon (Borgonya). Maiol va estudiar a Lió i esdevingué ardiaca a Macôn. En 930, va refusar l'arquebisbat de Besançon i cap al 940 va entrar a l'Abadia de Cluny com a monjo, professant en 943 o 944.

A Cluny va tenir la funció d'armarius, o custodi dels llibres de la biblioteca. En 948, l'abat Aimard de Cluny, que va quedar cec, el nomenà coadjutor del monestir; quan Aimard renuncià al càrrec en 954, Maiol fou nomenat abat. Les bones relaciona que tenia amb Adelaida, germana del rei Conrad de Borgonya (937-993) i esposa d'Otó I d'Alemanya, futur emperador, li atorgaren una certa influència en la cort. Va ésser proposat com a papa per succeir Benet VI, però refusà el càrrec. Va ésser conseller del duc Hug el Gran, que li encarregà la reforma de diversos monestirs.

Continuà la bona relació amb Roma que havia tingut l'abat Odó de Cluny. Home culte, sota el seu abadiat el scriptorium de Cluny fou particularment actiu. Maiol va ocupar-se de fer créixer l'abadia i garantir-ne els ingressos, administrant acuradament les donacions que rebia i les rendes, que comprenien gairebé les de 900 pobles i parròquies, a més d'altres delmes. El culte a la memòria dels morts, que atreia moltes donacions, va prendre molta importància a Cluny.

El 967, Maiol va reformar la disciplina benedictina en nombrosos monestirs, difonent la reforma cluniacenca en regions com el nord d'Itàlia. Cap al 955 va començar obres d'ampliació a l'abadia, que cada cop tenia més monjos. S'edificà la nova església de Sant Pere, Cluny II, que es consagrarà el 981.

Nel 972 la sua cattura nelle Alpi da parte dei Saraceni di Frassineto provocò una mobilitazione generale dell'aristocrazia provenzale attorno al conte Guglielmo. Egli organizzò per liberarlo una guerra contro i Saraceni, che cacciò dalla Provenza dopo la battaglia di Tourtour (973).

En 972, en una incursió musulmana, va ésser capturat mentre travessava els Alps; fou rescatat pels monjos de Cluny per mil lliures d'argent. Aquest fet provocà una reacció dels nobles provençals, que s'organitzaren per expulsar definitivament els musulmans de la regió.

A l'Abadia de Cluny, va tenir com a ajudant sant Odiló des del maig de 993, que el va succeir com a abat l'11 de maig de 994. Maiol va morir de camí cap Saint-Denis, a Souvigny, on Hug Capet l'havia cridat perquè en reformés l'abadia.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maiol_de_Cluny

Iconografia

• Hàbit benedictí, amb bàcul i una mitra als peus (va refusar l'arquebisbat de Besançon)

Vols dir quelcom d'aquest sant?