28 juny » Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir

Oriünd d´Esmirna (Àsia Menor) i deixeble de sant Policarp, trobem sant Ireneu a Lió el 177 al costat d´un grup de cinquanta màrtirs presidits per l´ancià bisbe Potí, els quals escriuen des de la presó una carta dirigida a les Esglésies de Roma, Àsia i Frígia. Ireneu treballava feia temps al costat del seu ancià compatriota, el bisbe Potí, el qual l'havia ordenat prevere de l´església de Lió. Ell no havia estat capturat i ho aprofiten els màrtirs perquè porti la seva carta a Roma. En ella li dediquen un elogi complet.
Durant la seva legació a Roma, Potí mor a la presó i els altres cinquanta van caient per diversos suplicis. En tornar de Roma recau en ell el pes de restaurar l´església de Lió, en ser promogut a l´episcopat. Té uns quaranta anys.
El martiri de l'anterior bisbe i els altres màrtirs va resultar la seva millor ajuda: la sang dels màrtirs va ser sempre llavor de cristians. Sant Ireneu va veure créixer el seu ramat. Encara que no coneixem bé l´organització de l´Església en aquesta segona meitat del segle II, sembla segur que no hi havia cap altre seu episcopal que la de Lió, i segurament que en la seva vida va realitzar freqüents viatges de missió i organització. Cada una d´aquestes noves comunitats cristianes va retre el seu tribut de martiri: sant Alexandre, sant Epipodi, sant Marcel, sant Valentí i sant Sinforià serien, segurament, deixebles de sant Ireneu. En aquell moment és encara el bisbe l´únic que celebra la sagrada litúrgia, que admet al baptisme i prepara per al mateix durant el catecumenat, i és també qui rep els pecadors a penitència i reconciliació.
Conservem una obra de sant Ireneu que recull la seva activitat com a mestre; el seu títol és Manifestació i refutació de la falsa gnosi, coneguda com d´Adversus haereses. En aquesta obra, i en una altra de propòsits catequètics, Demostració de la veritat apostòlica, hi ha grans aportacions d´ensenyament i pietat. Es considera Ireneu el primer teòleg de l´Església.
La vida laboriosa i santa de sant Ireneu va acabar amb el martiri. No sabem com ni quan; sens dubte en temps de Septimi Severo, molt a començaments del segle III. Sembla que va viure entre els anys 140 i 202.
Figura molt familiar a teòlegs i historiadors, era poc coneguda pel poble fidel fora de França. El papa Benet XV va estendre la seva festa a l´Església universal.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/