24 juliol » Santa Cristina de Bolsena, verge i mártir

Santa Cristina va ser una jove de Bolsena (Toscana) del segle III, venerada com a santa màrtir per l'Església catòlica i l'ortodoxa. En aquesta també és coneguda com a Cristina de Tir o Cristina la Gran Màrtir, per la confusió entre la ciutat libanesa de Tir i la vila de Tyro, al llac de Bolsena, d'on era originària.

Era filla d'un ric magistrat anomenat Urbanus; convertida al cristianisme, va ser turmentada pel seu mateix pare per tal que en renegués. Déu mateix, però, va fer que resistís el turment, i no va morir fins al vuitè turment que va patir. Entre aquests: va ser esquinçada amb ganxos de ferro, rostida en una graella, ficada en un forn i en un pou amb serps, lligada a una mola i llançada a un riu (uns àngels, però, aixecaren la pedra i no s'enfonsà), assagetada, etc. Mort son pare, Dió, el successor d'aquest, va continuar amb el martiri fins que morí a cops de llança.

El més probable és que tota la llegenda sigui fictícia, basant-se en les actes de martiri d'altres sants verges, com santa Bàrbara, afegint-hi els trets habituals: diversos turments, conflicte amb el pare, càstig dels torturadors, etc.

Relíquies

Dues poblacions diuen tenir el cos de la santa. A la catedral de Palerm, d'on és una de les quatre patrones, s'ensenya en una urna transparent. A Toffia, a Rieti, se n'ensenya un altre cos.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cristina_de_Bolsena

Santa Cristina de Toscana va néixer a mitjan el segle III a Tur, poble situat a prop del llac de Bolsena, desaparegut en una de les inundacions del llac. El seu pare, que es deia Urbà, era el prefecte de la ciutat. Cristina, nena encara, era profundament cristiana gràcies a la seva mare, que l'havia educat en la fe de Crist. Quan tenia 10 anys, va decidir un bon dia trossejar els petits ídols d'or del seu pare i repartir l'or entre els cristians pobres. Va ser indescriptible la irritació del pare, que com a prefecte estava obligat a vetllar pels bons costums a la ciutat. Va prendre, doncs, la seva filla i la va lliurar al botxí perquè la flagel·lés i li esquincés les cames amb garfis de ferro, i després d'untar-la amb oli, la llancés al foc. Amb l'ajuda de Déu va sortir-ne indemne. El disgust i el remordiment van acabar amb la vida del seu pare. Però no va ser millor el successor, que la va fer fuetejar. Va morir l'any 300, durant el regnat de Dioclecià, que va desencadenar una de les majors persecucions contra els cristians.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/