19 juliol » Sant Arseni, diaca

Arseni significa fort, valerós, valent. Sant Arseni va ser un dels monjos més famosos de l´antiguitat. Dites i refranys seus van ser molt estimats i estesos. La gent feia viatges de setmanes i mesos per tal de consultar-lo i sentir els seus consells.

Descendent d´una família senatorial de Roma, es va consagrar des de molt petit a l´estat eclesiàstic. Teodosi el Gran li va confiar l´educació dels seus dos fills, per recomanació del papa Damas. Durant deu anys va estar al palau imperial tractant d´educar els dos fills de l´emperador, Arcadi i Honori. Però es va adonar que un era massa atrevit i l´altre massa apocat, i desil·lusionat d´aquest fracàs com a educador dels dos futurs emperadors va decidir dedicar-se a una altra tasca que fos de major utilitat per a la seva santificació i salvació.

Un dia, en mig d'una gran crisi espiritual, quan demanava a Déu que il·luminés el camí que havia de seguir per santificar-se, va sentir una veu que li deia: 'Arseni, fuig de la companyia dels homes i seràs salvat'. Llavors va anar-se´n al desert a pregar i a fer penitència.

Sant Arseni es va fer famós per les seves penitències extraordinàries. Amb freqüència passava tota la nit en oració. Els dissabtes al capvespre començava a resar de genolls amb els braços en creu i restava així fins que queia desmaiat a terra. Tenia 40 anys quan va abandonar el palau imperial, on tenia totes les comoditats, per anar-se´n al desert, en una comunitat de monjos, on faltava de tot.

Des dels 40 fins als 95 anys va estar pregant, dejunant i fent penitència al desert, per la conversió dels pecadors, la propagació de la fe i el perdó dels propis pecats. Moria l´any 449.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/