Joan va néixer en un castell a prop de la ciutat de Florència, de família noble. Un esdeveniment inesperat va canviar-li la vida. Quan cavalcava envoltat de diversos escuders, en un revolt del camí es presentà davant dels seus ulls l´assassí d´un dels seus parents. Aquest es deixà caure del cavall i, amb els braços en creu, esperava el cop mortal, sabia que no es podia escapar a la justícia. A Joan Gualbert l´actitud del seu enemic li va evocar la imatge del Crist crucificat, i el va perdonar. Des d´aquell dia no va ser el mateix d´abans. No va passar gaire temps abans que Juan truqués a la porta del monestir de Sant Miniat i demanés a l´abat l´hàbit benedictí.
Tot anava bé fins que un dia va morir l´abat, i Joan Gualbert no es va resignar a tenir un abat simoníac, i amb un altre religiós va abandonar el monestir i la seva ciutat natal, no sense abans haver proclamat a la plaça pública de Florència que Hubert, abat de Sant Miniat i Hatto, bisbe de la diòcesi, eren heretges simoníacs.
Com cap observança religiosa no el va satisfer, després de visitar alguns monestirs, el monjo, inquiet, incapaç d´establir-se enlloc, va fundar un nou cenobi i una nova Congregació monàstica sota la regla benedictina. El lloc elegit va ser Valumbrosa, als Apenins.
El 1036 l´abadessa de Sant´Ellero, que des del començament havia ajudat els monjos amb llibres i vitualles, els va fer donació del terreny que ocupaven, que era de la seva comunitat, i Joan Gualbert va ser nomenat primer abat de Valumbrosa. L´aspiració suprema del nou abat era que en el seu monestir s´observés perfectament la regla de Sant Benet.
Aviat van ploure de tot arreu ofertes de fundacions o de restauracions de monestirs antics i des de Valumbrosa la nova saba va començar a fluir fins a altres centres de vida religiosa. Llavors va començar per a Joan Gualbert l´època de viatjar pels monestirs.
Però la seva gran lluita va ser contra la simonia, que el Sant considerava com la 'primera i la pitjor de totes les heretgies'. El seu amor als pobres arribava fins a l´extrem de lliurar-los, en temps de gana, el pa dels seus monjos i, quan no tenia amb què socórrer-los, venia els ornaments sagrats.
Sant Joan Gualbert era, a més, tan humil que, fins i tot sent abat i superior d´una congregació monàstica, mai no van poder obligar-lo a deixar-se ordenar, ni tan sols d´ordes menors.
El sant abat de Valumbrosa va morir el 12 de juliol de 1073 al monestir de Passignano.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

Imatges

Vols dir quelcom d'aquest sant?