El seu nom figura per primer cop en la llista que donen els evangelis sinòptics dels dotze apòstols. El nom de Tomàs era estrany per als lectors grecs de l´Evangeli, i per això sant Joan afegeix: anomenat Dídim. Aquest aclariment fet per l´evangelista va donar peu que es formulessin multitud d´hipòtesis encaminades a identificar l´altre bessó. A les Actes apòcrifes que porten el seu nom i en la Doctrina Apostolorum els bessons són anomenats Judes i Tomàs.
Per allò que deixa endevinar l´evangeli de Sant Joan deduïm que sant Tomàs era un home poc refinat i amic de solucions expeditives. Però al costat d´aquesta brusquedat i rudesa tenia un cor sensible, que va demostrar reiteradament un amor extraordinari i una lleialtat sense límits cap al seu Mestre, que exterioritzava amb franquesa. I per això, en justa correspondència, Jesús li professava un afecte especial, com li ho va demostrar en aparèixer-se per segona vegada als seus apòstols reunits al Cenacle a fi de treure dels ulls de Tomás la bena de la incredulitat, que amenaçava d'encegar-lo, dient-li en to amistós: 'No facis l´incrèdul, que no et convé'. Crist coneix les condicions posades pel seu deixeble per creure en Ell i se sotmet a gust perquè Tomàs faci l´experiència de distingir entre un fantasma i un cos vivent. La seva reacció davant de les paraules de Jesús és la de reconèixer la divinitat de Jesús: “Senyor meu i Déu meu!” Es tracta d´una confessió de fe completa.
Sant Tomàs després de la Pentecosta va emprendre el camí d´anunciar l´Evangeli entre els gentils. Sabem que va sortir de Palestina i les tradicions asseguren que va marxar cap a orient. Des de molt antic hi ha la tradició que va ser Tomàs l´apòstol dels parts, medes i perses. Altres tradicions estenen fins a l´Índia el camp del seu apostolat, on va arribar a través de la ruta de la seda. Es diu que el seu apostolat va ser molt fructífer a causa de la seva predicació i a la multitud de miracles que va obrar. Una tradició siriana nomena Sant Tomás 'rector i mestre de l'Església de l´Índia, fundada i regida per ell'. Tanmateix, els cristians de l´Indostan, coneguts pel nom de cristians de Sant Tomàs, que habiten el Malabar i pertanyen a l´Església siriana, tenen probablement el seu origen en un missioner nestorià anomenat Tomàs. Al llibre de les Actes atribuïdes a l´apòstol es refereixen fantàstiques aventures referents a la seva anada a l´Índia i a les seves realitzacions com a arquitecte reial.
El Breviari romà diu que el Sant va ser martiritzat a Calamina, ciutat no identificada. Part de les seves relíquies van ser traslladades a Edesa, lloc on es mostrava el seu sepulcre, segons testimoni d´escriptors cristians antics. Sant Joan Crisòstom enumera la tomba de sant Tomàs entre els quatre sepulcres dels apòstols (Pere, Pau, Joan) dels quals hom pot identificar-ne l'emplaçament. D´Edesa les seves relíquies van ser traslladades a l´illa de Quios i d´allà van passar a Ortona, on es veneren actualment.
La tradició ha atribuït a Tomàs un evangeli de caràcter gnòstic, que s´ha perdut. L´actual Evangeli de sant Tomàs, també apòcrif, refereix llegendes nombroses i fantàstiques entorn de la infantesa de Jesús. També se li han adjudicat el llibre de les Actes de Sant Tomás i una Apocalipsi condemnada pel papa Gelasi I a finals del segle V.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/