Després d’haver perdut el marit al cap de set mesos de matrimoni, Marcela va rebutjar les proposicions del cònsol Cereal i va decidir imitar els ascetes d’orient. Es va privar de vi i carn, va consagrar el seu temps a la lectura espiritual, a la pregària, a les visites a les esglésies dels màrtirs, i no va parlar mai sola amb cap home. Altres dones de noble llinatge van seguir el seu exemple i es van posar sota la seva direcció, i Roma va presenciar la formació de diverses comunitats d’aquest tipus en poc temps.

Ens han quedat setze cartes de san Jeroni a santa Marcel•la, en resposta a les preguntes que la santa li feia; però aquesta no es conformava a escoltar passivament les respostes del doctor de l’Església, sinó que discutia a fons els seus arguments i fins i tot el reprenia pel seu mal caràcter.

Quan els gots van saquejar Roma, l’any 410, van maltractar santa Marcel•la perquè revelés el lloc on havia amagat els seus presumptes tresors, que en realitat havien passat a mans dels pobres feia molt de temps. La santa no temia per ella, sinó per la seva deixebla Princípia (que no era la seva filla, com alguns han suposat erròniament), i va implorar als soldats que no li fessin cap mal. Déu els va moure a compassió, i van conduir les dues dones a l’església de San Paulo, en la qual Alaric respectava el dret d’asil. Santa Marcel•la va morir poc temps després, en braços de Principia, a finals d’agost de l’any 410.

El Martirologi romà venera la seva memòria tal dia com avui.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

Potser estàs buscant...

28 juny
Santa Marcel·la

Vols dir quelcom d'aquest sant?