AVUI

27 de juliol 2024, dissabte
setmana 30, dia de l'any 209
Sants del dia:
  • Sant Alfons Pacheco i companys
  • Sant Antusa
  • Sant Aureli
  • Santa Bartomeua Capitano
  • Sant Bertold
  • Sant Celestí I
  • Sant Constantí
  • Sant Cugat
  • Santa Cuneguda
  • Sant Dionis
  • Sant Eteri
  • Sant Fèlix
  • Sant Hermeis
  • Sant Hermip
  • Sant Hermòcrates
  • Sant Joan
  • Sant Jordi
  • Santa Jucunda
  • Sant Júlia
  • Santa Juliana
  • Santa Liliosa
  • Santa Magdalena de Martinengo
  • Sant Malcus
  • Sant Martinià
  • Sant Maür
  • Sant Maximià
  • Santa Natàlia de Còrdova
  • Sant Pantalemó
  • Sant Pantaleó
  • Sant Rodolf
  • Santa Semproniana
  • Sant Serapió
  • Sant Sergi
  • 30 gener » Santa Jacinta de Mariscotis, verge

    Clara Mariscotti, que provenia d’una noble família de Vignarello, es va educar en el convent de les franciscanes de Viterbo, on una de les seves germanes era religiosa.

    Sembla que en la seva infància va mostrar poca inclinació a la pietat. Quan els seus pares van casar la seva germana més jove amb el marquès Cassizucchi, Clara va caure en un estat de prostració i mal humor, insuportables per a la seva família. A la vista d’això, els seus pares, seguint el costum de l’època, van decidir forçar-la a entrar en la vida religiosa. Clara va ingressar en el mateix convent de Viterbo on havia estat educada, que era una comunitat del Tercer Orde Regular Franciscà.

    Encara que va fer la professió, durant deu anys, va ser l’escàndol de la comunitat pel seu menyspreu de les regles. Una vegada, que es trobava lleugerament indisposada, un sacerdot franciscà va anar a confessar-la a la seva cel·la i, en veure com n’era, de confortable, va reprendre severament Sor Jacinta (aquest era el nom que havia pres en entrar al convent) per la seva tebiesa i els greus perills als quals s’exposava.

    La reprensió va impressionar profundament la religiosa, que temporalment va reformar la seva vida amb un fervor gairebé exagerat. Però aquesta sobtada transformació no va durar gaire, i quan ja començava a decaure, Déu li va enviar una malaltia molt més seria que l’anterior. Aquesta vegada la gràcia va ser plenament eficaç, i a partir d’aquest moment la santa va dur una vida de cruels disciplines, constants dejunis i vetlles, i llargues hores de pregària. La caritat de Jacinta era notable, i no es limitava a la seva comunitat. Amb la seva ajuda es van formar a Viterbo dues confraries que tenien cura dels malalts, els ancians, els nobles vinguts a menys i els pobres. Demanant almoina de porta en porta, Jacinta reunia els fons necessaris per al treball de les confraries.

    La santa va morir als cinquanta-cinc anys, el 30 de gener de 1640, i va ser canonizada el 1807.

    Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

    Imatges

    Santa Jacinta de Mariscotis

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?