Se la veia sempre amb el rostre alegre repetint en la seva oració personal aquestes paraules: «Jesús, alegria meva, esperança meva i vida meva.» Va consagrar la seva vida al Senyor mitjançant els tres llaços imperibles de la virginitat, la pobresa i l’obediència al monestir d’Oerhen (Alemanya). La seva virtut resplendia entre totes les seves germanes. Per això, tot just en van tenir ocasió, la van elegir abadessa o superiora del monestir. Va ser una alegria per a totes. Va saber dirigir el monestir amb tanta prudència, amabilitat i bon consell, que les monges i totes les persones que la tractaven quedaven encantades davant l’atractiu de la seva santedat i la delícia del seu cor verge. El monestir en el qual va sorgir el seu apostolat va brillar pels seus dots d’atenció als pobres i les seves qualitats per governar-lo segons les regles. Tot això va succeir al segle XII.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/