Sant Sebastià (Narbona, ca. 256 - Roma, 287) fou un militar romà, convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes.

La tradició diu que nasqué a Narbona l'any 256 i s'educà a Milà. Quan va entrar en la vida militar de l'imperi, no pretenia ascensos o càrrecs importants en les forces armades. El que somiava era ajudar els cristians que queien presoners. La mateixa família el va animar en aquesta tasca pel bé dels altres. Arribà a ser cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana imperial. Quan l'emperador va saber que era creient en Crist, el va obligar a fer sacrificis als déus. Si no ho feia seria declarat en rebel·lia.

Empresonat, va coincidir a la presó amb dos germans, diaques, Marc i Marcel·lià, que també havien estat acusats de cristians. Els pares d'aquests, Tranquil·lí i Màrcia, van visitar-los intentant persuadir-los que abandonessin la seva fe i salvessin la vida. Sebastià, llavors, va parlar amb ells i va acabar convertint-los també al cristianisme, com també va fer amb Tiburci, fill del prefecte romà, i amb el soldat Nicòstrat i la seva muller Zoè. La llegenda diu que Zoè, que per una malaltia havia quedat muda feia sis anys, va recuperar la veu en convertir-se. Nicòstrat, llavors, va portar altres presoners a Sebastià i setze més van abrarçar el cristianisme.

Cromaci, l'oficial a càrrec de la presó i també convertit, va alliberar els presoners i va renunciar al seu càrrec, retirant-se al camp a Campània. Amb el temps, Marc i Marcel·lià, Nicòstrat i Zoè i el mateix Tiburci moririen com a màrtirs.

Sebastià, que continuava a la presó, va ésser condemnat a morir assagetejat. El van lligar despullat en un arbre i va servir de blanc perquè els seus propis soldats tiraren contra ell els seus dards, que el donaren per mort. Tanmateix, Irene, vídua del cristià Càstul, anà a recollir-ne el cos per sebollir-lo i s'adonà que, miraculosament, encara era viu; el portà a casa seva, li curà les ferides i el tingué amagat a casa fins que es guarí.

Els seus amics li aconsellaren que fugís de Roma, però ell s'hi negà. Es presentà novament davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que fos colpejat fins a morir o, segons altres versions, va fer que li aixafessin el cap amb un mall. Els cristians en recolliren el cos i l'enterraren a la Via Àpia, en una catacumba que avui en dia porta el seu nom. Segons la tradició, això succeí el 20 de gener de l'any 287.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sebasti%C3%A0_m%C3%A0rtir