Cristiana dels primeríssims temps de l’Església, molt mal definida per dades històriques però que sense cap dubte era allà, a Roma, i va tenir un comportament admirable que encara ressona en les paraules de sant Pau que podem llegir a Rm 16,3-4: «Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva.» Poc més se sap d’ella, si no és la Priscil•la, esposa del jueu cristià Àquila, que esmenten els Fets dels Apòstols (cf. Ac 18,2.18.26). De Prisca només sabem amb certesa que va arriscar la seva vida per salvar la de l’apòstol, servei pel qual entra en la immortalitat.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/