AVUI

22 de maig 2022, diumenge
setmana 20, dia de l'any 142
Sants del dia:
  • Sant Ató
  • Sant Basilisc
  • Sant Cast
  • Sant Emili
  • Sant Faustí
  • Sant Fulc
  • Santa Helena
  • Santa Humiliana de Cerchis
  • Santa Humilitat
  • Santa Joaquima de Vedruna
  • Sant Júlia
  • Sant Marcià
  • Sant Melquísidec
  • Santa Quisilinda
  • Santa Quitèria
  • Santa Rita de Càsia
  • Sant Romà
  • Sant Timoteu
  • Sant Venust
  • 5 gener » Sant Simeó Estilita, monjo

    Neix a prop de l’any 400 al poble de Sisan, a Cilícia, a prop de Tars. De petit es dedicava a pasturar ovelles pels camps, però un dia, en entrar en una església, va sentir el capellà llegir en el sermó de la Muntanya les benaurances, al capítol 5 de l’Evangeli de sant Mateu. Es va entusiasmar en sentir que Jesús anuncia: «Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!» Es va apropar a un ancià i li va preguntar què havia de fer per complir aquestes benaurances i ser feliç. L’ancià li va respondre: «El més segur seria fer-se religiós d’un monestir.» Als 15 anys va entrar en un monestir. Se’l considera l’inventor del cilici, és a dir d’una corda feridora que alguns penitents es lliguen a la cintura per fer penitència; però el fet de no treure-se’l ni de nit ni de dia va causar que el superior del monestir li demanés que se n’anés cap a un altre lloc, perquè allí el seu exemple de penitència tan extrema podia portar els germans a exagerar en les mortificacions. Se’n va anar a viure en una cisterna seca, abandonada, i després d’estar allà cinc dies en oració se li va ocórrer la idea de passar els quaranta dies de Quaresma sense menjar ni beure, com Jesús. I així va passar totes les altres Quaresmes de la seva llarga vida, com a penitència dels seus pecats i per obtenir la conversió dels pecadors. Se’n va anar a una cova del desert per no deixar-se dominar per la temptació de tornar a la ciutat. De tots els països veïns i fins i tot de països llunyans venien a la seva cova a consultar-lo i a demanar-li consells. Llavors, per evitar que tanta gent vingués a distreure’l de la seva vida de pregària, es va idear una manera de viure totalment nova i rara: es va fer construir una columna de tres metres per viure allà sota el sol, l’aigua i el vent. Després va manar fer una columna de set metres, i més tard, com que la gent encara volia pujar fins allí, va fer aixecar una columna de 17 metres, i allí va passar els últims trenta-set anys de la seva vida. Columna es diu ‘stilos’ en grec, per això el van anomenar ‘Simeó Estilita’. La gent acudia a grapats a demanar-li consell. Fins i tot hi havia bisbes que venien a consultar-lo, i l’emperador Marcià de Constantinoble es va disfressar de pelegrí i va anar a escoltar-lo, i va quedar admirat de la manera tan santa com vivia i parlava. Va morir el 5 de gener de l’any 459. Estava agenollat resant, amb el cap inclinat, i així es va quedar mort, com si estigués adormit. L’emperador va haver d’enviar un batalló d’exèrcit perquè la gent volia emportar-se el cadàver, cadascú cap a la seva ciutat. Al seu sepulcre es van obrar molts miracles, i al costat del lloc on hi havia la seva columna es va construir un gran monestir per a monjos que desitjaven fer penitència.

    Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

    Imatges

    Sant Simeó Estilita

    Potser estàs buscant...


    Vols dir quelcom d'aquest sant?