28 febrer » Sant Rufí, màrtir

Sant Macari, sant Rufí i sant Just van ser tres cristians exemplars que vivien a Sevilla i que van coincidir amb la persecució decretada per l'emperador Trajà (98-117). La seva mort va ser, per tant, cap a principis del segle II. Expliquen els seus biògrafs que eren terrissers i que complien amb zel i eficàcia el seu gran desig de propagar la fe en Jesucrist. Això va irritar en gran manera els responsables de mantenir la fe tradicional i els bons costums de Roma, que anava decaient, per la qual cosa van ser detinguts i portats a la presència del pretor, en compliment de l'edicte de l'emperador, que manava perseguir els cristians sense contemplacions, ja que eren considerats l'enemic interior de Roma. Se'ls va posar davant l'altar de Zeus perquè participessin del sacrifici que diàriament celebraven en el seu honor els sacerdots romans, però com que es van negar a fer-ho, van ser lliurats al botxí perquè els convencés mitjançant el turment. Els va fuetejar, els va aplicar vinagre a les ferides, les hi va cremar amb ferro roent, però els tres companys van romandre ferms en la seva fe fins que Déu va alliberar les seves ànimes dels cossos destrossats.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/