15 febrer » Sant Faustí, màrtir

Sants Faustí i Jovita eren dos germans —ambdós barons, encara que el nom del segon pot induir a equívoc— naturals de Brèscia, a la Llombardia. Un cop Faustí va ser ordenat sacerdot i Jovita de diaca, es van dedicar a predicar la fe cristiana, aconseguint nombroses conversions. Quan va sobrevenir la persecució, els van començar a amenaçar perquè donessin culte als déus de l'Imperi, i confiant en la impressió que sens dubte els causaria la riquesa i grandiositat del temple del sol, van ser portats allí perquè admiressin com n'era, de magnífic aquell déu al qual se'ls demanava que adoressin. L'estàtua del Sol presidia el lloc, tota d'or i lluint al cap molts rajos d'or fi. Per tota resposta Faustí i Jovita es van posar a pregar, i a l'acte l'estàtua es va cobrir de sutge i els auris rajos del cap es van convertir en negre carbó, i quan els servidors del temple van netejar-la per a retornar-li el seu antic esplendor se'ls va desfer a les mans fins quedar reduïda a cendra. Com a càstig per aquell inqualificable sacrilegi de transformar la riquesa en pols, els dos cristians van ser lliurats al botxí, i els van degollar al costat d'una de les portes de Brescia, la que dóna al camí de Cremona.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/