Juntament amb el seu germà Teòfan, es van criar de nens en el monestir de Sant Sabas, i després es van barallar coratjosament contra l’emperador Lleó l’Armeni en defensa de la veneració de les santes imatges, per la qual cosa van ser assotats i desterrats.
Després de la mort d’aquest emperador, es van resistir novament amb igual constància a l’emperador Teòfil, successor d’aquell en la mateixa impietat, i per això van ser assotats una altra vegada i desterrats. Teodor va morir empresonat a l’exili, a Apamea (Síria). Teòfan, restablerta la pau a l’Església, va ser consagrat bisbe de Nicea.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/