26 desembre » Sant Esteve, diaca i protomàrtir

«Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres. Llavors els Dotze van convocar l’assemblea de tots els deixebles i els digueren: “No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.” La proposta va agradar a tota l’assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s’anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

»Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l’Àsia, començaren a discutir amb ell. Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb què Esteve parlava, subornaren uns homes que diguessin: “Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.”

»Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s’apoderaren sobtadament d’Esteve i se’l van endur al Sanedrí. Allà van presentar falsos testimonis que deien: “Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.” Tots els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d’un àngel.

»El gran sacerdot preguntà a Esteve: “¿És veritat, això que diuen?” Ell va respondre: [?] «Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares! ‘A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat. ‘Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, però no l’heu guardada.

»En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve. Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. Llavors va dir: “Veig obert el cel, i el Fill de l’home a la dreta de Déu. Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. Mentre l‘apedregaven, Esteve pregava dient: “Jesús, Senyor, rep la meva vida!” Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força: “Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.” I, havent dit això, va morir.» (Ac 6,1-7,2.51-60)

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/