Coneguda també com de la Dolça Espera, de l’Expectació o de la O. La invoquen les noies que estan embarassades o que estan a punt de donar a llum. El sobrenom de «la O» li ve perquè en la pregària de vespres de la litúrgia de les Hores es canten, des del 17 de desembre fins a Nadal, set antífones, una per cada dia, dedicades a Jesús, que comencen amb l’exclamació «Oh!»: Oh saviesa, Oh Senyor, Oh rebrot de Jessè, Oh clau de David, Oh Orient, Oh Rei i Oh Emmanuel. Antigament, les antífones començaven el 18 de desembre, i com que acompanyaven el Càntic de Maria, d’allí que aquell dia fos conegut com el dia de Maria de la O. La festa de la Mare de Déu de l’Esperança va ser constituïda en el concili de Toledo de l’any 656.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/