És tradició que, encara vivint la Mare de Déu a la seva casa de Natzaret, on havia estat criada, i on el Verb Diví havia baixat per prendre la carn en les seves entranyes, va ser consagrada per sant Pere a l’Església, i que en ella va celebrar missa el Príncep dels Apòstols, per la qual cosa s’anomena altar de Sant Pere el que encara es venera a la Santa Casa de Loreto. Santa Helena, tres segles després, va engrandir aquesta casa, anomenada llavors de l’Encarnació. 

En el segle XIII, apoderats els infidels dels Sants Llocs, el 9 de maig del 1291, per ministeri dels àngels o per un acte de la Divina Omnipotència, va ser arrencada dels fonaments la Santa Casa i traslladada a Dalmàcia. 

Tres anys després va ser portada d’igual manera miraculosa, el 10 de desembre del 1294, a la “Xarca d’Ancona” a Itàlia. La selva on va ser situada continua avui mateix. La Santa Casa era d’una senyora anomenada Laureta, i per això aquell famós santuari de la Verge s´anomena amb el nom de Mare de Déu de Loreto.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

Imatges

Vols dir quelcom d'aquest sant?