Va néixer a Toledo, de família cristiana, al segle III, en plena època de persecució dels cristians fins als racons més apartats de l’imperi romà. Quan va arribar allí Dacià amb ordre d’eradicar el cristianisme reduint els cristians al culte dels déus de l’imperi o exterminant-los si es resistien, entre els primers denunciats va haver-hi Leocàdia, perquè se significava notablement propagant la nova fe entre els toledans. Manada de comparèixer davant del tribunal, va persistir aconfessar la seva fe, per la qual cosa va ser condemnada a una cruel pena d’assots i presó.
Estant a la presó, on s’havia gravat una creu a la pedra, va saber del martiri de santa Eulàlia de Mèrida, l’exemple de la qual la va animar a continuar amb més fermesa en la fe i a refugiar-se en l’oració davant la seva creu gravada a la pedra.
Vençuda per les ferides que havien trencat el seu cos i per les dures condicions de la presó, va morir el 9 de desembre de 304.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/