Va néixer a Aitona el 1843 en una família de pagesos cristians. Va créixer en un clima de treball honrat. Estudia a Lleida per a mestra i va a ensenyar a Argençola (Barcelona). Allà la veuen marxar cada setmana a Igualada per confessar-se.
El pare Francesc Palau, oncle avi seu, està en tràmits de fundació d´alguna cosa i la convida a prendre'n part; però Teresa ha pensat en una vida religiosa on pugui viure en silenci i oració; i per això es fa clarissa i entra al convent de Briviesca, a Burgos; mentre que la seva germana Josepa ingressa a Lleida, a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Però per la situació política de la segona meitat del segle XIX, el govern no permet l´emissió de vots.
Llavors es fa Terciària Franciscana i recupera l´activitat docent.
Prop de casa, a Osca i Barbastre, un grup de sacerdots amb el Sr. Saturnino López Novoa al capdavant pensa en una institució femenina que es dediqui a l´atenció dels ancians abandonats. Teresa comprèn que aquest és el seu camp i, arrossegant amb ella la seva germana Maria i una altra veïna, comença al poble de Pueyo amb una dotzena de dones. Ella en va al capdavant i restarà vint-i-cinc anys en el govern.
De Barbastre canvia a València, on hi ha la casa mare de les Germanetes dels Ancians Desemparats i és la patrona de la ciutat la que dóna cognom a la Institució. Després s´estenen per Saragossa, Cabra i Burgos; i ompliran de cases-asil, que és com li agrada a la mare que s'anomenin per ressaltar el clima de família, la geografia espanyola i traspassaran les fronteres.
Quan mor Teresa de Jesús, l´any 1897, les cases-asil arriben a 103, i deixa darrere més de 1.000 Germanetes per continuar la seva tasca per sempre, perquè sempre hi haurà ancians i alguns d´ells estaran desemparats.
No va voler canonitzacions. Ho va deixar dit i escrit per si hi hagués dins de la Congregació amb el pas del temps Germanetes canonitzables. Va manar que no es gastessin diners en proposar a ningú per la pujada als altars. Aquest va ser el motiu que passessin els anys sense l´intent d´iniciar el seu procés de beatificació; i el rapidíssim salt a la canonització es va deure a la sensibilitat del poble i a les manifestacions sobrenaturals que Déu tan freqüentment va voler enviar.
Va ser canonitzada pel papa Pau VI el 1974.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/