Josep Sarto, després Pius X, va néixer el 1835 a Riese, a prop de Venècia, en una família humil. Encara nen va perdre al seu pare. Una vegada ordenat va ser vicerector, rector, canonge, bisbe de Màntua i Cardenal de Venècia, càrrecs que va ocupar, cada un d´ells, nou anys. Fent broma deia que només li faltaven nou anys de Papa.
El 1903 en morir Lleó XIII va ser convocat a Roma per elegir el nou Pontífex. Ell no era candidat apte per a alguns perquè no parlava francès i ell mateix se'n considerava indigne. El cardenal Sarto va suplicar que no l'elegissin fins que una nit una comissió de cardenals el va visitar per fer-li veure que no acceptar el nomenament era no acceptar la voluntat de Déu. Va acceptar convençut que si Déu dóna un càrrec, dóna les gràcies necessàries per dur-lo a terme. Va escollir el nom de Pius inspirat en què els papes que havien elegit aquest nom havien sofert per defensar la religió.
Tres eren les seves característiques més destacades. La pobresa: Va ser un Papa pobre que mai no va ser servit més que per dues de les seves germanes per a qui va haver de sol·licitar una pensió perquè no es quedessin en la misèria a l´hora de la seva mort. La humilitat: Pius X sempre es va sentir indigne del càrrec de Papa i fins i tot no permetia luxes excessius a les seves recambres i les seves germanes no gaudien de cap privilegi al Vaticà. La bondat: Mai no va ser difícil tractar amb ell, ja que sempre estava de bon humor i disposat a mostrar-se com a pare bondadós amb qui el necessités.
Una vegada que va ser elegit Papa va decretar que cap governant no podia vetar cap cardenal per a Summe Pontífex.
Dins de les seves obres destaca el combat contra dues heretgies de la seva època: el Modernisme, la qual la va combatre en un document titulat Pascendi, on establia que els dogmes són immutables i que l´Església té autoritat per donar normes de moral; i el Jansenisme, contra la qual va decretar l´autorització perquè els nens poguessin rebre la comunió des del moment en què entenien qui hi havia a la Santa Hòstia Consagrada. Aquest decret li va valer ser conegut com el Papa de l'Eucaristia.
Va fundar l´Institut Bíblic per perfeccionar les traduccions de la Bíblia i va nomenar una comissió encarregada d´ordenar i actualitzar el Dret Canònic. Va promoure l´estudi del Catecisme. Va morir el 21 d´agost de 1914 després d´onze anys de pontificat.
Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/