19 agost » Sant Magí, màrtir

Sant Magí va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona (o, segons algunes tradicions, a Borgonya, on havia estat el fill d'una noble casa).

Retirat a una cova del Brufaganya (al terme de Santa Perpètua de Gaià, fora de la comarca de l'Anoia, i al punt de terme veí de Bellprat), va fer-hi vida eremítica durant trenta anys. En arribar el prefecte Dacià a Tarragona, va iniciar la persecució dels cristians, d'acord amb l'edicte de l'emperador Maximià.

Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar a l'objecte de fer-li abjurar de la seva religió; en no assolir-ho, el feu empresonar.

La mort se situa entre l'any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l'actual Santuari de Sant Magí de Brufaganya.

L'aigua de Sant Magí

A banda de les virtuts atribuïdes per la tradició a l'aigua de les fonts que feu brollar el sant, aquesta aigua té un paper important durant les festes de Sant Magí a Tarragona, quan des de les fonts del Brufaganya es porten bótes d'aigua a la ciutat de Tarragona, en carros. El seguici popular, format per gegants, nans, grallers i la Guàrdia Urbana muntada a cavall, rep els carruatges i els condueix fins a la plaça de la Font, on l'aigua és beneïda i portada a l'Arc de Sant Llorenç, on els tarragonins poden veure-la o comprar.

La processó de Sant Magí de Tarragona

Es té constància documental de la processó de Sant Magí recorrent els carrers de la ciutat antiga de Tarragona des de l'any 1847. Aquesta processó sempre havia estat molt més senzilla que la de la festa gran de Santa Tecla, perquè no sortien tants elements locals, per la qual cosa l'Administració de la capella s'esforçava en portar grups festius convidats d'altres procedències. El 1997, coincidint amb els 150 anys de la processó, l'Ajuntament i l'Administració decidiren reemprendre el costum, que ha donar molt lluïment durant aquests anys fins al 2008. El 2009 l'Ajuntament ha decidit interrompre novament el costum.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mag%C3%AD

Segons la tradició, sant Magí va ser un anacoreta de la muntanya de la Brufaganya durant la persecució de Dioclecià. Després d'escapar miraculosament de la presó de Tarragona, va ser degollat prop de la cova on vivia i on va rebre sepultura el seu cos. La devoció de sant Magí a Tarragona té les seves arrels en el santuari de Sant Magí de Rocamora.
L'any 1572 el vicari general de Tarragona va aprovar una vida de sant Magí escrita pel canonge Joan de Cessé que recollia testimonis orals dels habitants de la muntanya de la Brufaganya. Aquests explicaren que els botxins li demanaren aigua, i ell, ple de caritat, féu brollar una abundosa font d'aigua amb la qual apagaren la set. El poder miraculós de l'aigua de la font de Sant Magí s'estengué arreu del Regne d'Aragó i encara perdura avui en dia. Moltes poblacions la vigília de la festa reben aigua de la Brufaganya: Tarragona, Barcelona, Igualada, Cervera i altres. La devoció a sant Magí es va estendre a causa del caràcter taumatúrgic del sant i els seus goigs es cantaven en moltes parròquies de l'arxidiòcesi.
Al santuari de Sant Magí de la Brufaganya s'hi venerava una imatge romànica del sant del segle XIII. Un Concili Provincial Tarraconense de 1745 va demanar el rés propi de la festa per a tota la província eclesiàstica i que la festa fos el 19 d'agost. L'ofici litúrgic i missa de sant Magí foren aprovats per la Sagrada Congregació de Ritus el 28 de setembre de 1876.
La ciutat de Tarragona el venera a l'ermita del Portal del Carro i el té com a copatró. La seva festa és una de les més populars de la ciutat, amb actes religiosos i populars d'antiga tradició.

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/