2 abril » Sant Francesc de Paula, fundador

Sant Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Francesco va néixer a Paola, llavors part del Regne de Nàpols, fill de Giacomo Martolilla i Vienna da Fuscaldo, parella devota de Sant Francesc d'Assís, per la qual cosa batejaren el fill amb el seu nom. De molt jove va mostrar senyals d'una gran religiositat i als tretze anys, per complir un vots dels seus pares quan havia tingut una malaltia als ulls, va ingressar durant un any en un convent franciscà, on va fer vida de pregària i mortificació. En acabar l'any d'estada, va fer un pelegrinatge a Assís i Roma amb els seus pares.

En tornar a Paola, va iniciar vida d'eremita en una cova als afores de Paula i, després, en una altra vora la mar, on passà sis anys lliurat a la pregària. A poc a poc va anar agafant fama per la seva santedat i començaren a atribuir-se-li prodigis. En 1435 va acceptar dos companys al seu retir, començant a viure en comunitat i posant les bases del que seria un moviment espiritual que portarà a la fundació d'una comunitat, la dels Eremites de Sant Francesc d'Assís, que després prendrà el nom d'Orde dels Frares Mínims. El nombre de deixebles va anar creixent i cap al 1454, amb el permís de l'arquebisbe Pirro de Cosenza, Francesc va fer edificar un monestir i una església on viure.

La construcció del monestir va desvetllar entusiasme i devoció populars envers Francesc, i fins i tot els nobles van col·laborar físicament en l'obra. La regla adoptada per Francesc per a la comunitat era d'una severitat extrema, amb l'observança de l'abstinència perpètua i una gran austeritat, a més de la humilitat. El seu objectiu era viure apartats del món, desconeguts de tothom, i essent "els últims entre els fidels", com indicava el nom de "mínims".

En 1470 la Congregació d'ermitans (futur Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirro Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els atorga l'aprovació pontifícia, amb el permís per a escriure una regla per a la comunitat, amb el nom d'Eremites de Sant Francesc; quan Alexandre VI va aprovar-la en 1493, va canviar el nom de l'orde per Orde dels Mínims. Després de l'aprovació, Francesc va fundar diversos monestirs a Calàbria i Sicília, la més de convents de monges i un tercer orde per als laics.

Francesc va tenir do de profecia: va predir la presa d'Otrant pels turcs en 1480 i la seva reconquesta pel rei de Nàpols. Va retreure a aquest rei la seva conducta, per la qual cosa el va perseguir. En 1483 va marxar a França per ordre del Papa i a instàncies del rei Lluís XI, que estava malalt i a punt de morir. Allí desenvolupa certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtenir d'aquesta l'aprovació d'una regla per al seu orde, que no aconseguirà fins al 1493. Fins a la seva mort contarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Al palau de Plessis-les-Tours va acompanyar el rei fins a la seva mort en 1483. El seu successor, Carles VIII de França el va retenir a la cort, on sovint li demanava consell. El rei va fer construir un monestir per als mínims a Plessis i un altre a Roma, al Pincio.

Aquesta estada va influir la vida eclesiàstica francesa. El 1498, Lluís XII de França va succeir Carles VIII; Francesc volia tornar a Itàlia, però el rei no li ho permeté. Francesc continuà a França, fins que, sentint-se morir, va retirar-se a la solitud, passant tres mesos fent pregària. Llavors reuní la comunitat i els exhortà a tenir caritat mútua i a mantenir el rigor de la seva vida. El dia següent, Divendres Sant, els donà les darreres instruccions sobre l'organització de l'orde i morí el 2 d'abril de 1507 al convent mínim de Plessis.

Veneració

Uns anys després de la seva defunció s'incoen processos per a la seva canonització a Calàbria, Tours i Amiens, en els quals declaren nombrosos testimonis de la seva vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat per Lleó X.

El 1562, un grup d'hugonots van profanar la tomba del sant al convent de Plessis, trobant el cos incorrupte; el van treure i el van cremar. Algunes restes òssies van ésser recollides com a relíquies.

És el patró de Calàbria des de 1963. També és patró dels mariners i naviliers italians. La seva festa litúrgica és el 2 d'abril.

Llegendes

Segons la tradició, en 1464 el capità d'un vaixell que havia de travessar l'estret de Messina no el deixà pujar-hi perquè no podria pagar el passatge. Francesc va estendre la capa del seu hàbit a l'aigua i amb la gaiata va fer un màstil: fent-servir el mantell com a barca, va creuar el braç de mar.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paola